Quantes grans obres de Lorca ens va robar el franquisme matant-lo tan jove?

El 18 d’agost –que jo celebro una efemèride personal feliç– es compleixen anys també d’una efemèride tristíssima de tots plegats. Cada 18 d’agost fa anys de la mort de Federico García Lorca, poeta i dramaturg mort a mans del franquisme per ser ell. Pel meu gust, més dramaturg que poeta, que la seva La casa de Bernarda Alba és una meravella paraula a paraula, personatge a personatge i va ser el seu últim text escrit abans de morir. Sona poètic dir que el van matar per ser ell i no és del tot la meva intenció –tot i que se la mereix– la poesia, però crec sincerament que va morir per ser qui era, per ser com era, per escriure el que escrivia. No era roig, però sí crític amb la dreta ni era homosexual declarat, però no s’amagava en públic ni era progressista, però criticava la vella escola i el rancisme imperant de la seva estimada Andalusia. La popularitat de Lorca, que tenia 38 anys i era reconegut no només a Espanya sinó als EUA i a l’Amèrica del Sud, i les seves declaracions contra les injustícies socials de l’època i l’Església catòlica el van convertir en un personatge incòmode per a la dreta que, abans de d’afusellar-lo –el mateix dia que afusellaven també el seu cunyat, alcalde socialista–, l’havia atacat, l’havia atonyinat i havia entrat a casa seva en més d’una ocasió. Va ser un assassinat rapidíssim un cop perpetrat el cop d’estat, com si en tinguessin ganes. Una operació policial pensada i executada amb rigor. El van detenir, el van interrogar, afirmen que va confessar –suposo que que era roig i homosexual i fins i tot diuen que masó!– i el van assassinar i enterrar arran de terra, sembla, que al terme municipal de Viznar, a Granada. Encara no se sap on, ni s’han trobat les seves restes. Queda la seva literatura, lletra a lletra i els seus pensaments, en cada paraula. Lorca, lligat eternament a la memòria més salvatge de la Guerra Civil, la de les fosses comunes, la dels crims per la discrepància, la dels assassinats, la de la persecució, la de l’Espanya rància que ell encara ara, 86 anys després de la seva mort, respon i combat amb cada text, amb cada frase d’aquella jove Adela rebel, personatge de La casa de Bernarda Alba que, com ell, l’únic que volia era viure, viure molt, fort. I sense por. Lorca lligat també a la grandesa de les lletres. Una vida trencada tot just tocar la maduresa. Quantes grans obres de Lorca ens va robar el franquisme matant-lo tan jove? “He tenido una infancia muy larga, y de esa infancia tan prolongada me ha quedado esta alegría, mi optimismo inagotable. Esta risa de hoy es mi risa de ayer, mi risa de infancia y de campo, mi risa silvestre…” Riu Federico, riu. Sempre.