Hem de ser forts perquè som vulnerables i estem exposats a perills

Som forts un dia i dèbils els altres sis i per l’escletxa de la debilitat es colen enemics i perills. En un món inquietant, de ritme frenètic i contingències permanents, cal fortitud per sobreviure. La fortalesa, la tercera de les virtuts de les que vull parlar, no és física, és fermesa d’esperit i ens permet sentir i practicar el bon gust ètic i estètic. Els que tenim més passat que futur hem viscut una infantesa que ens preparava per ser forts i valents. Ens feia falta ànim per passar algun dels tràngols de la vida en ple franquisme. A qui s’exigia major “valor” era a nens i joves. Als homes adults se’ls suposava bravura. Les dones, nenes, joves o adultes eren el “sexe dèbil”, però suportaven tot el que la vida els donava. “La mili et farà home” deien, entenent que la vida castrense impregnava d’aquell valor que tot home havia de tenir. “Els homes forts no ploren” es repetia! Per això estimava amb bogeria al pare, home de cos menut i esperit fort, que plorava de tendresa o impotència, dotat de gran resistència. L’adversitat d’ara, atur, malaltia, emergència sanitària, estat d’alarma, protocols i prohibicions diverses, aviva la necessitat de ser forts, sabent que la fortalesa no es pot mesurar per estrelles en el pit, aixecar peses o resistir l’embat d’una triatló. L’autèntica fortalesa és aquella que impulsa a contenir els més obscurs desitjos personals, dominar les pròpies debilitats, ser constant en les petites lluites, resistir i persistir per assolir objectius honestos o ser pacient si les fites s’allunyen dia a dia. Fortalesa és coratge i compromís, fermesa d’ànim, valentia per mostrar el propi criteri, fortitud per no deixar-se manipular fàcilment. És més capacitat de resistència que d’atac, més cursa de llarga durada que de velocitat. Amb fortalesa s’encaren situacions traumàtiques, les que requereixen resiliència i aquelles en les quals la por et podria paralitzar. Valors ètics i virtuts cardinals ennobleixen i singularitzen qui els practica, destacant-lo d’entre la massa amorfa feta d’individus febles, apàtics i sense criteri o iniciativa personal. Hem de ser forts perquè som vulnerables i estem exposats a tot tipus de perill. La consciència d’estar desemparats fa urgent proveir infants i adolescents de testimonis de fortalesa, especialment en l’esfera pública, perquè valors ètics i virtuts no són res si no se’n fa pràctica quotidiana.