Allò que repetim ens defineix

Hi ha rutines que es poden tornar automàtiques, com rentar-se les dents després dels àpats / foto: Anke Van Boxstael Una rutina és una pauta de comportament d’un individu, el costum de fer el mateix de la mateixa manera en igual situació. És una acció repetida, un hàbit, que pot esdevenir una disposició orgànica; penseu, per exemple, què es deriva d’una mala postura repetida i apresa des de ben menuts; pot acabar generant problemes de salut. Molts hàbits són indispensables per aconseguir i millorar l’autonomia personal i diem que algú té bons hàbits si indiquen vida sana i convivència social harmònica. Hi ha rutines incorporades des de bebès. D’altres requereixen dosis de constància i freqüència i, fins i tot, una fidelitat conscient que només es pot esperar de l’adult. L’eficàcia de les que s’incorporen en la primera infància és que s’acaben fent automàticament: dir adeu en sortir de casa o de l’escola, rentar-se les dents després dels àpats, saludar amb cortesia companys i amics que es troben pel carrer, menjar sense potinejar, cedir seient als ancians, parlar fluix en entorns públics, etc. Totes elles són bons hàbits, bones maneres, que fan la vida més agradosa. La urbanidad del franquisme exigia d’infants i joves normes de comportament estrictes i diferents per a nens i nenes. No es tracta de reivindicar el Manual del niño bien educado que tenia el meu germà ni les carrincloneries paternalistes, patriarcals i nacionalcatòliques que inculcaven les monges, però ara potser ens hem passat de ratlla perquè es veuen rutines que fan deambular cossos sense fre, fent i dient en públic allò que estaria bé mantenir en privat o en la intimitat. Un ritual és més que un hàbit o una rutina, és una norma que regula l’execució d’una acció cerimoniosa. Byung-Chul Han diu: “Los rituales se pueden definir como técnicas simbólicas de instalación en un hogar. Transforman el estar en el mundo en un ‘estar en casa” i parla de l’atenció com d’un ritual de l’ànima. Cert, l’atenció s’educa mitjançant pràctiques rituals, sovint religioses. El poder del ritual està en el fet que genera comunitat sense necessitat de comunicació; penseu en la força de la pregària o en la festa. La Patum de Berga està farcida de rituals. Hàbits, rutines i rituals tenen en comú la repetició i potser l’única diferència és la forma com l’individu la viu en el seu fur intern. Sol fastiguejar la monotonia de la rutina i se sol desitjar un ritual per més repetit que sigui, però no hi ha ritual sense rutina.

Allò que repetim ens defineix

Hàbits, rutines i rituals (I)