No em maregeu més amb fases, desescalades, demanar hora i franges, que no estic d’humor

Estem organitzant un sopar amb les amigues a la que puguem tornar a quedar. Les he enyorades de veritat, tot i que hem parlat i rigut per Whatsapp com mai aquests dies. Estem buscant data, esperançades, amb la mirada posada en la setmana que ve. Som menys de 10, així que podem trobar-nos en una casa i abraçar-nos, això sí, abraçar-nos fort. Hem decidit, a més, que demanarem que ens hi portin el sopar, a la casa on quedem, perquè estem totes fartíssimes de cuinar. Un dels reptes del confinament, mentre els nens han anat fent els de les escoles, ha estat, sense cap dubte, organitzar menús i compres per dinar i sopar cada dia i us juro que miro l’estiu i només penso a poder anar a passar uns dies prop del mar i que no m’hagi de preocupar ni pel pa. Ni pel pa! És cert que el teletreball s’ha convertit en normal i que llegir i veure sèries i jugar a jocs de taula i parlar amb tranquil·litat han estat petits regals d’aquests dies i que, mira, amb mascareta i guants... i anar tirant. Les amigues i jo anem mirant si amb això de les fases podrem o no perquè si pugen els contagis de nou i arriba el rebrot, tot plegat potser ho haurem de continuar posposant. Estic cansada de Twitter, de les infografies, de les notícies, dels calendaris i dels plans de desconfinament seqüenciat. I tot plegat a tothora amb el temps verbal en condicional. “Podrem fer tal cosa si...”, “podrem anar a tal lloc, si no…” Em sento atabalada últimament. Estic en fase de tancar-me i no anar a mitges tintes. Crec que no dec ser l’única. Jo només vull saber quan, però quan de debò, podrà la meva mare abraçar i petonejar els nens, –que ara la saluden a distància– i podrem anar a passejar tots set, tranquil·lament. Ai, mira, de veritat: a mi digueu-me hora, lloc i data de la quedada per tornar a abraçar-nos i que sigui ja. No em maregeu més amb fases, desescalades, demanar hora i franges, que no estic d’humor, que fa molts dies que estic tancada i tinc ganes de veure nebots i amics i fer sopars i tornar al cinema i al teatre.

No em maregeu més amb fases, desescalades, demanar hora i franges, que no estic d’humor

Hora, lloc i data