El material lingüístic que il·lustra el nostre procés d’alliberament no s’acaba mai

Curiós mot, el del rei indiscutible de la setmana de guerrilla (amb permís de detencions, abusos, excessos o brutalitat. El material lingüístic que il·lustra el nostre procés d’alliberament no s’acaba mai). Dic curiós perquè infiltrat és, òbviament, un derivat de filtre, terme que ens remet a cigarrets i a piscines: en tots dos casos respon a la definició de “Cos a través del qual hom fa passar un fluid per tal que hi restin retingudes les partícules sòlides que aquest duu en suspensió”. Som en l’àmbit de la química, tot i que modernament el concepte ha estat adoptat per la informàtica, la fotografia, la fonologia i fins i tot l’estadística. Sempre, doncs, en terreny científic.

Cal saber, però, una curiositat remarcable, que segurament que els lectors de literatura medieval ja coneixeu: en aquell temps, s’usava el concepte de filtre per designar tot beuratge màgic, recurs que en aquell temps de bruixots s’estilava molt. El cèlebre beuratge d’amor que ens havia de garantir l’enamorament de la nostra dama era anomenat ‘fitre d’amor’. Doncs bé, aquest no té res a veure amb el nostre protagonista d’avui: prové del grec philtron, derivat de phileo, ‘estimar’.

El nostre, per aquelles coses de l’evolució fonètica, en realitat és una adaptació de feltre, del germànic filt: ‘drap gruixut de llana o de pèl, compost de fibres adherides unes amb altres’. L’origen remot, per tant, és de natura tèxtil, però la funció és la mateixa: un instrument que s’encarrega d’impedir el pas de determinats elements d’un conjunt. Imatge perfectament adequada, si l’apliquem a aquesta versió figurada del llenguatge policial. Els infiltrats són els polis o sabotejadors que s’esquitllen al bàndol contrari, ja siguin manifestants o grups més organitzats (a ETA, per exemple, era un dels assumptes a què es dedicava més atenció); i qui diu bandes armades diu serveis d’espionatge, on l’infiltrat o talp ha inspirat desenes de novel·les i pel·lícules.

És una família molt curteta. Una quinzena de derivats en total, dels quals tal vegada ens en sona algun de més o menys quotidià com filtrador, filtratge o infiltració (molt emprat en l’àmbit mèdico-esportiu). Segurament ens sona menys, en canvi, un altre que, tot i pertànyer al subcamp especialitzat de la química (és un procediment emprat en la diàlisi), sembla voler delatar una associació moral que tots tenim més que clara però que el poder s’entesta a fer veure que no existeix: ultrafiltració. Una mena de justícia poètica per a una veritat dissortadament evident.