Diuen les estadístiques que una de cada 4 persones adultes pren pastilles per poder dormir. Una de cada quatre. És molt, no?

Em llevo més d’hora del compte. Soc d’aquelles a qui la llum que es cola per les finestres, els molesta molt. També em molesta el soroll, per dormir. Per dormir em molesta tot, fins i tot els meus pensaments. Somio un lloc on dormir en absolut silenci, absoluta foscor i amb el cervell en off. Espero trobar-lo durant les vacances. Tinc esperança. Quan em llevo més d’hora del compte, em llevo de mal humor. I arrossego un cansament pesat tot el dia. Penso, aleshores, en les persones que pateixen insomni crònic, insomni de veritat, no aquest meu, de prevacances, i em pregunto com s’ho fan. Jo no he pogut fer vida normal sense dormir ni quan tenia 20 anys i les meves amigues passaven d’un dia a l’altre sense dormir o esgarrapant un parell d’hores com a molt. Jo, que ja sabia que em venia un dia terrible per haver dormit poc, encara tenia més problemes per conciliar el son i anava mirant el rellotge i comptava quantes hores dormiria si m’adormís ara. I em posava nerviosa i no dormia, clar. I seguia rumiant i comptant minuts i preguntant-me: Quan dormiré si m’adormo ara? I encara més nerviosa i encara menys dormir. I així, en un bucle infinit. Dormir m’agrada. És cert que amb l’edat (és curiós quan comences a fer servir aquesta expressió, oi?) dormo menys seguit i menys. Això de tenir fills ho canvia tot. Les rutines de la son, també. Què us he de dir. Ara els fills dormen seguit, hores llargues i amables, i jo que podria, dormo menys. Per la llum, pels sorolls, pels pensaments. Per què pensem tant quan ens fem grans? Per què les idees se’ns afileren inflades pels fantasmes de la nit i ens fan més difícil agafar aquest envejable son dels infants? Xafardejo una mica sobre el tema i descobreixo coses sorprenents: diuen les estadístiques que una de cada 4 persones adultes pren pastilles per poder dormir. Una de cada quatre. És molt, no? Un 25% de la població ja sap, abans d’anar a dormir, que les hores de son necessàries se li resistiran. L’altre 75% fem el que podem. Suposo que alguns dormiran llargues hores sense cap problema, acotxats per la nit amable, i d’altres, com ara jo, farem èpoques de dormir plàcid i èpoques d’estiu. Amb cansament acumulat, temes que ens preocupen, llum colant-se per les persianes obertes i sorollets abundants. Els de l’insomni prolongat i habitual em preocupen. Si jo fa alguns dies que em llevo massa aviat i ja dedico articles al tema… els que ho viuen de manera habitual… com ho fan? Per cert, que aquests de l’insomni crònic són quatre milions de persones només a Espanya. I que les causes són variades i no sempre clares. I que tenir més d’un mes d’insomni no és bo i que internet, de matinada, t’ofereix totes les dades que et calen. A ells i a mi, i a tots vosaltres quan aneu a dormir avui: bona nit i bona sort. Ens cal.

Diuen les estadístiques que una de cada 4 persones adultes pren pastilles per poder dormir. Una de cada quatre. És molt, no?

Insomni