La realitat que vivim posa en evidència la gran estupidesa del jo més.

Doncs això, que a mi els llums de Nadal m’entristeixen. Molt. És una sensació tan rara com complexa. Semblant a la que vaig viure veient Balada triste de trompeta, aquella pel·lícula d’Álex de la Iglesia que va obtenir un gran reconeixement internacional fa una dècada a la Mostra de Cinema de Venècia, on va guanyar els premis a la millor direcció i al millor guió i un parell de Goya. I no pas per l’argument, cruel i punyent, sinó per l’ambientació, per l’attrezzo, per l’ànima…