El cas de Galtier, Mbappé i el TGV fa evident que el món del futbol viu a anys llum del món real

Avui va de futbol. Però no de pressió alta. Ni de 4-3-3. Ni de la renovada il·lusió culer. Avui va de futbol, sí. Però de futbol sense pilota. Avui va de rics indecents i arrogants. Perdó: de rics indecents, arrogants i justets. Ho van intentar arreglar hores després. Però, és clar, ja era massa tard. Aquesta setmana, el futbolista Kylian Mbappé i l’entrenador del PSG, Christophe Galtier, se’ns han pixat a la cara. Ara bé, per a l’ús del tren d’alta velocitat ha estat, sens dubte, la millor campanya publicitària possible. Aquesta: dissabte 3 de setembre, el PSG juga a Nantes un partit de lliga. A França esclata un debat col·lectiu centrat en la necessitat urgent de reduir les emissions de diòxid de carboni per estalviar recursos energètics i per la crisi climàtica. Nantes és a menys de dues hores amb tren de la capital. I l’equip de les estrelles hi va amb avió. Diumenge 4 de setembre, el director de l’alta velocitat francesa, Alain Krakovitch, s’adreça al PSG amb una piulada: “Renovo la nostra proposta de TGV adaptada a les vostres necessitats específiques, pels interessos comuns: seguretat, velocitat, serveis i ecomobilitat”. Dimarts 6 de setembre, roda de premsa prèvia al primer partit de Champions, PSG-Juventus. Compareixen Mbappé i Galtier. I un periodista pregunta a Galtier si han parlat d’aquesta possibilitat amb els jugadors de l’equip. Mbappé esclata a riure. Mofa evident. Galtier, també. Després, es posa seriós i diu: “Aquest matí hem parlat amb l’empresa que ens organitza els viatges i estem mirant si podem anar-hi en un carruatge a vela.” Incredulitat general. Indignació viral. És evident que no tots els futbolistes ni entrenadors d’alt nivell són així. No m’imagino Guardiola, Xavi, Valverde, Ancelotti, Lopetegui, Nagelsmann, Tuchel o Míchel responent d’aquesta manera. Ni tampoc la majoria de futbolistes. Però aquesta reacció que ha donat la volta al món certifica el que fa temps que és evident: que el món del futbol viu a anys lluny del món real. I que no s’allunya només per les xifres estratosfèriques i indecents dels contractes d’alguns jugadors o els drets d’imatge. Contractes que fan molt mal d’estómac en un context com l’actual, d’immenses dificultats econòmiques per a la major part de la població. Ni s’allunya només per la patètica exhibició luxosa d’alguna de les seves estrelles. Sinó que s’allunya també de tots nosaltres per l’estratosfèrica arrogància de personatges com Mbappé i Galtier. I és que pixant-se de la pregunta amb la realitat que vivim, no només han demostrat que justegen sinó que la seva indecència personal és també estratosfèrica.

El cas de Galtier, Mbappé i el TGV fa evident que el món del futbol viu a anys llum del món real

La indecència estratosfèrica