Doncs això, que un amic em deia dilluns: “Vivim el pitjor moment per ser feliços.” De fet, els efectes directes de la pandèmia li donen, d’entrada i de forma indiscutible, la raó. Perquè és evident que és molt complicat conviure amb la pèrdua, de cop, de les persones més properes i estimades. És impossible conviure amb l’adéu despullat. Sense poder donar la mà als fills, als pares o als avis. Sense poder donar-los la mà. Sense poder abraçar-los. Sense poder plorar plegats. Perquè és impossible…