La pilota
Doncs això, que ja fa cinc anys que no hi ha en Johan. Cinc anys sense l’home que va posar l’essència per sumar el lema de “Millor equip del món” al “Més que un club”. L’home que va fer entendre als culers que la fórmula per guanyar no és córrer darrere una pilota sinó fer-te-la teva. Que la clau és estimar-la i fer-la ballar com tu vols que balli. I, per tant, que siguin els altres, els rivals, qui hi corrin darrere. Perduts i impotents. Vençuts. L’excel·lència va esclatar 20 anys després de l’arribada de Johan al Barça com a entrenador. Ja ho sabeu, va ser amb Pep Guardiola a la banqueta i una generació de jugadors única i extraordinària: Xavi, Iniesta, Puyol, Piqué, Valdés, Busquets i Messi. Evidentment: i Messi.
L’essència d’aquells fonaments ideològics es va anar dinamitant. Fins que arriba Lisboa. I el Bayern. I el 2 a 8. El drama. El desastre. Una vergonya futbolística que fa explosionar, sortosament, aquell camí equivocat i pervers que havia allunyat l’equip del concepte, de l’essència, del “si tens tu la pilota, no la tenen els altres”. Johan dixit centenars de cops, sempre amb aquell castellà macarrònic.
Ara, amb Koeman intentant reconstruir el desastre, podem dir que l’essència es manté. I en femení. Aquesta setmana, el Barça femení va superar el Manchester City, un dels grans equips d’Europa, en l’anada dels quarts de final de la Champions. I ho va fer de forma contundent. En el joc i el resultat. 3-0. “El Barça femení representa una cultura futbolística vinculada al club. Més enllà que guanyi la Champions o no, té denominació d’origen i sent orgull pel que transmet”. Això és el que diu en un tuit el periodista Ricard Torquemada, sens dubte una de les persones que més sap de futbol. I entenc que denominació d’origen és aquell cordó umbilical que lliga l’equip femení a l’essència d’en Johan. A aquells valors. A aquella pilota.
Televisivament, de l’exhibició del Barça femení davant del City, només n’han informat TV3, Betevé i TVE. Potser, doncs, que des de determinats mitjans de comunicació comencin a definir què pretenen ser. Quina és l’essència, quins són els seus valors. En definitiva, si volen o no la pilota. Si aposten per fer-la ballar o prefereixen córrer darrere d’ella. Perquè no té cap sentit omplir-se el pap que cal avançar cap a la igualtat de la dona en tots els àmbits i quan passa el que ha passat aquesta setmana amb el Barça femení, fer silenci. Perquè no som el que diem que som sinó el que fem. I passa el mateix amb la cultura, que tothom s’omple el pap dient que és essencial i no es fa res ni perquè sobrevisqui.