Per què el drama, la vergonya, les males notícies, ens agraden tant?

Teniu alguna teoria entorn de per què a les persones ens agrada tant estar a prop de la tragèdia aliena però no viure’n, de pròpia, i ens agrada tant viure l’alegria pròpia però estar ben lluny de l’alegria aliena? Deu ser lògic en part. A tots ens agrada que ens passin coses bones i això és normal però que als altres els passin coses bones ja no ens sembla tan interessant, ja no ens agrada tant de celebrar-ho. En canvi, quan passen coses dolentes ens hi sentim com cridats. La tragèdia dels altres ens crida i hi suquem pa i ens n’apropiem una mica dient coses com: “Jo ho sabia”, “Es veia a venir”, “No sorprèn a ningú”.

És el que estic sentint, com a mínim, aquestes últimes hores, amb relació a la detenció de quatre membres de la Policia Local de Llinars del Vallès. La notícia ja la sabeu perquè la sap tothom, que el món actual i global ja les té, aquestes coses, i no entraré a comentar-la, la veritat. No em ve gens de gust i res del que digui servirà de gaire ni aportarà cap novetat. Les coses, ens agradin o no, són com són. I ja està.

El que em sorprèn més del tema, i per això us preguntava si en teniu cap teoria, és com moltíssima gent del municipi assegura que tothom ho sabia, això, que tothom n’estava al cas, que es veia a venir, que si aquí i que si allà i que si resulta que tots els veïns de Llinars, qui més qui menys, sabem d’algú que té una plantació de marihuana i que en passa. Sembla, doncs, que aquesta tragèdia que no és nostra, òbviament, perquè no som els policies detinguts o les seves famílies o els responsables polítics, la volem fer una mica nostra.

Però per què ens agrada de formar-ne part d’alguna manera? Per què ens agrada fer veure que tenim molta més informació de la que tenim en realitat? Per què el drama, la vergonya, les males notícies, ens agraden tant?

Jo no conec ningú de Llinars que tingui maria plantada enlloc. Ni n’he comprat enlloc. Ni me n’han ofert enlloc. Tampoc no conec els policies directament ni sospitava res. Deu ser que jo –ja ho he dit moltes vegades– no tinc ni idea del que passa al meu voltant en realitat. Però com jo, la majoria dels llinarsencs. I escolteu-me, conciutadans: una cosa és tenir una opinió sobre tot això que ha passat –que, mira, ens hi posarem d’acord, fàcil, crec…– i una altra molt diferent és llançar acusacions i fer anar frases a tort i a dret que o bé són mentida o bé tenen poc de veritat.

No. No ho sabia pas tot el poble. No, no tothom sabia que hi havia polis implicats. No, no tothom sap on tenien les plantacions i no, a Llinars l’únic que hi passa no són pas notícies dolentes.

I no, no tinc cap teoria elaborada. Només una certa pena de veure com ens agrada, en general, la tragèdia dels altres.