| 14:02
Opinió

Fa un any que els Jordis no tornen a casa i no poden fer res. La pèrdua del dia a dia, el robatori de la teva vida

La vida que no tenen mentre ens barallem

Tancar el ulls quan et renten els cabells en una perruqueria moderna. Aquella aigua tebiona. Impossible recordar què et passa per davant mentre prems les pestanyes. Aquella nyonya, la inconsciència sota xampú especial, la càmera lenta sense imatges, les llums que fan puntets. Et mig despertes, et porten a la cadira, et tallen els cabells i encara continues provant de recordar allò que estaves a punt de somiar. Cada instant va en contra teu perquè la memòria s’escola, quotidianitat avall. Picar amb els dits a…

Contingut exclusiu per a subscriptors

Si ja ets subscriptor, inicia sessió o registra't