Potser les nostres golfes, plenes a vessar de passat inútil, són allò que anomenem 'paradís'

Doncs això, que som el que llegim. He fet endreça. I caixes. I les he omplert a vessar. De mil coses. D’aquelles que ara, en aquest precís instant, no serveixen. Que em semblen inútils. Que ja són d’ahir. Coses que haurien d’anar camí de la brossa però que, en canvi, encaixo. I els dono una vida nova. Trista i anònima, sí. En unes golfes fosques, sí. Entre aranyes i pols, sí. Però, al cap i a la fi, una nova vida. Em pregunto per què…