La mesura, essencialment ben intencionada, té afectacions socials importants, ja que els vehicles vells solen ser de jubilats, immigrants i famílies de baixos recursos

Els progressos en la mobilitat de les persones i en el transport de mercaderies dels darrers decennis constitueixen sense cap mena de dubte un dels beneficis més importants de la societat actual. Però també és cert que la solució adoptada, especialment amb l’ús massiu de l’automòbil privat de motor tèrmic, ha originat problemes que avui dia obliguen a una profunda reflexió. Aquests són: –La contaminació local en les ciutats, a causa de partícules i gasos contaminants (òxids nitrosos i altres) dels escapaments dels motors tèrmics, amb afectacions greus a la salut dels ciutadans. –El canvi climàtic a escala global conseqüència de l’efecte hivernacle per l’augment acumulat de CO2 a l’atmosfera, generat de forma intrínseca amb la crema dels carburants. –I, en les grans ciutats, els col·lapses circulatoris i les dificultats d’aparcament. La solució haurà de venir de la mà de dos canvis essencials: –Adoptar noves formes d’organització i gestió de la mobilitat i del transport que n’augmentin l’eficiència i evitin els col·lapses en les zones urbanes, sense perdre els beneficis d’avui dia. –Transformar els vehicles en no contaminants ni generadors de canvi climàtic, fonamentalment per mitjà de motoritzacions elèctriques. A continuació faig una breu reflexió sobre les zones de baixes emissions (ZBE) que s’han anat implantant en diverses ciutats d’Europa i, en concret, de Catalunya. L’objectiu perseguit per les ZBE és la reducció de les emissions contaminants en els centres de les ciutats amb la restricció d’accés als centres de les ciutats en els horaris diürns dels dies laborals dels vehicles més vells (sense etiqueta de la Direcció General de Trànsit) i, per tant, que es consideren més contaminants. Aquesta mesura, essencialment ben intencionada, té però afectacions socials importants, ja que els vehicles vells solen ser de jubilats, immigrants i famílies de baixos recursos, amb dificultats per fer un canvi de vehicle. Per mitigar alguns d’aquests efectes socials, la ZBE de Barcelona, que ja porta diversos anys operativa i que afecta tot el perímetre a l’interior de les rondes perimetrals, va adoptar la figura d’autoritzacions perquè els vehicles afectats puguin entrar esporàdicament a la ciutat: primer van ser 10 dies l’any, que, més recentment, s’han ampliat a 24, prèvia petició el dia anterior i el pagament de 5 euros per dia. Aquesta mesura no resol el conflicte dels que usen el vehicle a diari, però sí per entrades per a visites mèdiques, urgències o altres. Més recentment, algunes altres ciutats han adoptat, per als veïns residents, autoritzacions permanents i per a qualsevol vehicle fins a 24 dies l’any sense autorització prèvia ni pagament, basant-se en un control per càmeres i un registre públic. Aquestes mesures molt més flexibles simplifiquen la gestió i descarreguen els usuaris. La implantació de les ZBE són una de les mesures possibles (al meu entendre insuficient i problemàtica, ja que comporta prohibicions que afecten els ciutadans de menys recursos) que cal complementar amb altres polítiques de transformació de la mobilitat i el transport en positiu. En tot cas, cal gestionar la implantació de les ZBE de forma curosa i flexible a fi de no generar una reacció social en contra d’una transició vers una mobilitat i un transport saludables i sostenibles que, malgrat les dificultats, serà ineludible.

La mesura, essencialment ben intencionada, té afectacions socials importants, ja que els vehicles vells solen ser de jubilats, immigrants i famílies de baixos recursos

Les zones de baixes emissions