Mai no hem tingut l’escola sòlida que requereix una democràcia

Hem passat més de dos mesos amb l’escola extraviada, es va evaporar amb la pandèmia. Com si no hi fos, hi era però no la vèiem. Massa infants van desaparèixer mentre l’escola se’ls evaporava i ja no l’han vist, no l’han escoltat ni l’han gaudit més. Nosaltres a ells tampoc. Aquells que han tingut sort han pogut fer escola a casa, a recer dels pares i acompanyats de les veus i les mirades dels mestres. Mai no hem tingut l’escola sòlida que requereix una democràcia. Sabent com n’és de cabdal l’educació per impulsar una societat democràtica, hauríem d’haver fundat una autoritat educativa fortament democràtica, de poders participats i responsabilitats compartides, capaç de pensar i actuar, en qualsevol circumstància, mostrant sensibilitat envers educadors i educands. Fa temps que l’escola, com la societat, havia entrat en un perillós procés de liquació, i havia perdut així una part notable del seu sentit i havia provocat que algunes veus diguessin que ja no és necessària, per obsoleta i anacrònica. I just quan començava a redefinir-se, ja vèiem grumolls de canvi i imaginàvem indicis de solidesa, se’ns ha evaporat. Sort que, aprofitant el mateix procés d’evaporació, la voluntat ferma dels docents ha permès enviar efluvis d’il·lusió escolar, desig de saber, cap a les llars. Llàstima que molts infants no els han pogut olorar! Si abans del setembre es fa bé, es pot iniciar un procés de sublimació inversa, fent de l’escola una institució sòlida, desitjable i necessària. Per fer bé les coses es necessiten totes les mans, totes les veus, planeres, sàvies o expertes, totes les mirades i totes les idees que siguem capaços de donar en un termini curt de temps. Cal una comunitat educativa que mantingui, sota una pressió insòlita, la seva passió per l’educació i exigeix un Departament d’Educació capaç de liderar el procés, treballant braç a braç amb les administracions locals, tinguin el color polític que tinguin. Si no és així, estarem iniciant el procés d’evaporació definitiva de l’escola. Per poc que ens descuidem arribarem a setembre sense capacitat d’aturar el líquid de la desigualtat, l’exclusió i la segregació, i sense xarxes de suport que vetllin pels que n’han quedat inundats. Evitar que l’escola s’evapori requereix molt més que trobar espais, donar ràtios d’aula, posar desinfectant i dir que s’espavilin els equips docents.

Mai no hem tingut l’escola sòlida que requereix una democràcia

L’escola evaporada