Exposar l'estelada en públic ara va de defensar un dret col·lectiu que perilla

Són els mateixos que atonyinaven els catalans que es manifestaven contra el franquisme al crit de “llibertat, amnistia i Estatut d’Autonomia!” o els tancaven a la comissaria de Via Laietana per torturar sense miraments la dissidència al règim de Franco. Els mateixos que ens van fotre espetecs d’hòsties al crit d’“A por ellos!” als qui vam anar a votar l’1 d’octubre. Els mateixos que piquen els qui treuen l’estelada als camps de futbol espanyols. Primer, a Elx i, després, a Alcorcón. Els qui se senten impunes davant la justícia d’un estat que, en comptes d’examinar els seus excessos, els premia amb medalles meritocràtiques. Són aquells que diuen que no cal mirar enrere ni furgar en el passat. Els qui es neguen a fer memòria històrica i que quan governen deroguen, sense miraments, aquells fràgils marcs legals que ha costat tant d’aprovar i que permeten avançar en la recerca dels desapareguts durant la guerra, obrir fosses comunes, dignificar les víctimes o retirar simbologia franquista. Els qui diuen alzamiento nacional en comptes de dir-ne cop d’estat. Els qui parlen de la República com d’un bàndol en comptes de parlar de govern legítim. Els qui han imposat el terme guerra civil en comptes d’utilitzar guerra d’Espanya. Res és innocent en el relat d’aquella guerra. Ni res és innocent amb Catalunya. I amaguen les imatges televisives d’un Camp Nou ple d’estelades. El clam de l’afició d’un club que té un president, Josep Sunyol, afusellat pels franquistes. Increïble. Perquè als responsables de la retransmissió no els demanem pas que siguin ni independentistes ni espanyolistes. Només els demanem que siguin professionals. Això sí, insisteixen a defensar que cal separar esport i política, menys quan treuen la rojigualda enmig d’un estadi de futbol per defensar Ceuta i la integritat de l’Estat. A Elx i Alcorcón han sigut uns polis, però als jutjats pot ser un funcionari; als bars, un cambrer; als CAP, un metge, i a les estacions i als aeroports, l’empleat d’una empresa de lloguer de cotxes. Perquè és així de complicat ser català i parlar la nostra llengua. Les estelades han desaparegut dels balcons del país. I segurament, la decepció pel fracàs del procés n’és la causa principal. Però, sens dubte, exposar-la públicament, ara, va molt més enllà de defensar la independència. Va de defensar un dret col·lectiu que perilla. Potser un dia, allà, a l’Estat espanyol, obriran els ulls i entendran que l’agressió que van rebre els joves aficionats a Elx i Alcorcón per dur una estelada marca també el límit exacte de la seva llibertat. Bona Diada.

Exposar l'estelada en públic ara va de defensar un dret col·lectiu que perilla

L’estelada