L’explosió
Doncs això, que som molts. Tants, que si no paguem més de cotització durant 10 anys, no ens podrem pas jubilar.
Jo vaig néixer l’any 1972. Soc dels petits, però soc un fill més d’aquella cardada massiva que a l’Estat espanyol es va produir entre els anys 60 i 70. O sigui, que soc un fill més del baby-boom, un concepte que és inequívoc. Baby-boom: en anglès, ‘explosió de naixements’. Així es va definir l’increment brutal de naixements als països occidentals després de la Segona Guerra Mundial. I a Espanya, la multiplicació que hi va haver de criatures, i que va arribar una mica més tard, concretament entre el 1958 i el 1977. Quasi 20 anys en què vam néixer el doble de persones que en els 20 anys anteriors i, atenció, quatre vegades més que en els 20 anys posteriors.
Els baby-boomers som persones que vam créixer amb una carbassa estrella a la tele. Persones que ens vam anar fent grans entre fum, perquè es fumava als trens, als avions, a les consultes dels metges i els pediatres i a les habitacions dels hospitals. Persones que vam anar l’EGB, el BUP i el COU. O van fer Batxillerat i revàlida. Persones que vam créixer amb dos canals a la televisió: l’EHF i l’UHF. I vam començar a escoltar el futbol en català. Que vam viure les escorrialles o la plenitud del franquisme. I la transició. I el “Llibertat, amnistia i Estatut d’autonomia!” I el vol de Carrero Blanco. I l’arribada de la democràcia. I el “¡quieto todo el mundo!” de Tejero. I el segrest de Quini. I l’“hem fet el cim”. I l’arribada de Maradona. I la crisi de l’oli de colza. I la guerra entre l’Iran i l’Iraq. I la de las Malvinas. I la caiguda del Mur de Berlín. I l’esmicolada de la Unió Soviètica. I el “¡que te pego, leche!” de Ruiz Mateos. I vam conèixer la Norma. I Jesús Gil. I Orzowei. I Kunta Kinte i Willy Fogg. I La abeja Maya. I Terra d’escudella. I TV3. I el senyor Bachs. I La vida en un xip, Tres pics i repicó i Tres i l’astròleg. I el Digui, digui. I els Jocs de Barcelona. I el Cobi. I El Último de la Fila, l’Alaska i els Sopa de Cabra. I el Grup de Folk. I en Xesco Boix. I La Trinca. I els ciclomotors, que conduíem sense casc. I el 1430. I el 127. I l’heroïna, que ens en va matar molts. I la sida, que també. Massa.
LES PENSIONS
I els que quedem, ara, tenim entre poc més de 40 anys i poc més de 60 i, per tant, ja fa anys que aguantem la guardiola de les pensions. Seria indigne que ara no se’ns assegurés una jubilació digna. I si explota la caixa de les pensions, els fills i les filles d’aquella explosió de naixements també explotarem. I no només econòmicament.