Enric Auquer, premi Goya a l'actor revelació, està esplèndid a la pel·lícula 'Quien a hierro mata'

Doncs això, que aquesta setmana he pogut conèixer l’Enric Auquer. Puja Al cotxe! com un cop de vent fort que t’impacta als morros. Ulls immensos. Vius. Brillants. Feliços. Emocionats. Impactants. Com ho està ell per l’esclat professional. Per l’allau de premis rebuts les últimes setmanes: Feroz, Gaudí i Goya. Feroz al millor actor de repartiment per fer de Gari, un jardiner discapacitat, a la sèrie Vida perfecta; Feroz i Gaudí com a millor actor de repartiment, també, pel seu paper a Quien a hierro mata, i Goya a l’actor revelació per la mateixa pel·lícula: Quien a hierro mata. Hi fa un paperàs. És en Kike, un dels fills d’un narco gallec, Antonio Padín. Quan el pare entra a la residència d’avis, ell i el seu germà s’han d’ocupar del negoci familiar. Però una mala operació fa que l’engarjolin. Auquer està esplèndid. I assumeix el paper amb una capacitat interpretativa acollonant. Desborda passió, emoció i veritat. I tendresa. La mateixa veritat i tendresa que desprèn durant el viatge que compartim per Barcelona. M’explica que a la feina hi deixa la pell. Per fer de soldat republicà a In Memoriam o de Kike a Quien a hierro mata. Que per fer de Kike es va endinsar en el món del narcotràfic gallec. Per conèixer. Per saber. Per viure-ho i, després, poder ser un més d’ells a la pantalla. Que viu a Madrid per la feina però que ve molt a Barcelona. Que aquí hi té la seva filla. De 4 anys. I, és clar, l’enyora. Que vol veure-la. Que necessita veure-la. Que ser pare l’ha allunyat de les pors, que l’ha fet millor actor. Que ell és de l’Empordà, d’entre Rupià i Verges. Que pateix pels diners, per la feina, per la inseguretat laboral dels actors i les actrius. I que anar al psicòleg li ha anat molt bé. Em diu que de petit llegia Tintín i mirava Bola de drac però que ho va passar molt malament a l’escola. Molt. Que allò era un drama. Un desastre. TDA, dislèxia, ansietat i incomprensió. I que fer d’actor l’ha salvat. I que ell mai no s’havia plantejat dedicar-s’hi. Però que la seva mare, ballarina i professora de dansa, va insistir molt. Que el va empènyer a fer teatre. I que ell no volia, però quan ho va provar va sentir per primera vegada a la seva vida que feia alguna cosa bé. El seu camí vital ens ha regalat un actor de pitet. I una persona compromesa: “Dedico este premio a todas las antifascistas del mundo”, va cridar a l’escenari dels Goya amb el premi a la mà. Acaba el trajecte i ens acomiadem amb una abraçada. I sento el plaer d’haver rebut durant mitja hora de cotxe l’impacte impagable d’una immensa llevantada emocional.

Enric Auquer, premi Goya a l'actor revelació, està esplèndid a la pel·lícula 'Quien a hierro mata'

Llevantada emocional