Per compensar, he decidit també escriure l’efecte contrari i equilibrar una mica més el món

Hi ha coses que no suporto. I avui he decidit fer-ne una llista. De les que no suporto avui. Van variant, tot i que aquestes diria que sempre hi són. Per compensar, he decidit també escriure l’efecte contrari i equilibrar una mica més el món. 1. No suporto la gent que et diu el que has de fer. De l’estil més innocu si voleu o més proactiu, però que et donen ordres. “Compra’t un cotxe nou.” “Penja-li un placa amb el contacte al gos.” “Fes vaga.” “No facis vaga.” I encara m’agrada més el subjconjunt de gent que treballa per canviar-te la vida a un nivell més ampli: “El que has de fer és canviar de feina, viatjar més, tornar-te vegetarià, estalviar molt, molt i molt, deixar la parella.” Ai la mare! I tu què sabràs? No suporto la gent que regeix el món segons els propis paradigmes i que creu que la implementació d’aquests paradigmes és bona per a tothom i a tothora. L’element positiu que ho compensa és l’escolta activa, crec. L’escolta que no jutja, que aconsella, que no dona ordres. Hi ha poquíssimes persones que en saben, d’això. No desespereu si no els trobeu de seguida. 2. No suporto la gent que sempre diu que té molta feina i, per tant, no té temps per a res. Ni per perdre’l, no en té. Sempre et responen: “Ui, no puc” o “mira, jo és que tinc molta feina”. Ja ho intento de fer escolta activa amb aquesta gent, eh? Però és que no me’ls crec. El que passa és que l’assumpte pel qual no tenen temps no els sembla prou important. Punto. Ja està. I no passa res. Però anar esgrimint la frase: “Estic molt enfeinat”, com si els altres ens toquéssim els ovaris, em sembla irritant. Hi ha gent que és totalment al revés d’aquest paradigma. No paren. I sempre tenen temps per a una causa més. No n’abusem, d’aquesta gent, perquè quan peten i paren, es nota moltíssim. 3. Diria que els meus preferits: la gent que sempre es queixa! Oh, oh, oh! Quina elegància! Sempre trobant la part negativa de tot! Tenen aquest do innat. Sempre, sempre, sempre, sabran què sortirà malament i on l’has cagat. La vida tendeix a ser una merda com una catedral i et deixen esgotats. Sort que hi ha gent que sempre veu el got mig ple i s’atreveix a fer coses. I crea, i creu, i fa. I sort que són amics meus. No suporto tampoc els pantalons curts, els mitjons que han deixat d’estrènyer, la coliflor, la Fanta, el color rosa i les males persones. Sort que hi ha pantalons llargs, mitjons de colors que aguanten bé, la sopa, el vi negre, el color blau turquesa i les bones persones. Les llistes sí que m’agraden. Encara que siguin de coses que no suporto.

Per compensar, he decidit també escriure l’efecte contrari i equilibrar una mica més el món

Llista de coses que no suporto (avui)