Quina pena que fins i tot quan tens un Premi Nobel el teu nom no és important perquè ets dona

Una amiga m’enllaça un interessant article a les xarxes sobre l’ús del llenguatge als mitjans. Això ja ho estudiava jo fot 20 anys, quan acabava comunicació audiovisual, i mira: sembla que no n’hem après ni una mica. El llenguatge als mitjans continua sent discriminatori en qüestions de gènere, de raça i d’edat. Ja us planyo si per casualitat llegiu això i sou dones negres i de més de 65. Fins i tot encara que siguis blanca i tinguis un Premi Nobel de la Pau, a l’hora de compartir un vídeo que has fet amb altra gent, el mitjà en qüestió no escriurà el teu nom juntament amb el dels teus companys, no... Dirà: el senyor tal, el senyor tal i una Premi Nobel parlen de tal cosa. Quina pena que fins i tot quan tens un Premi Nobel el teu nom no és important perquè ets dona. En aquest article enllaçat –que bàsicament es dedica a recollir titulars sobre assassinats per analitzar-ne la fórmula del subjecte, verb i predicat–, crida molt l’atenció que el subjecte sempre són les dones. Direu, algú amb l’ànima optimista en qüestions de gènere: “Veus que bé! Ja som al centre de la notícia, les dones…”, i jo us respondré que no és que sigueu ànimes optimistes, no, és que sou ànimes càndides. Massa. Les dones som el centre del subjecte perquè les dones som les que matem quan matem i (oh!) les que morim, quan ens maten. Mira tu quines coses. Us en trio dos, de titulars seleccionats, tots dos del mateix mitjà (estatal, televisiu i públic, si és que encara queden coses públiques): “Una joven mata a su novio en Sireo” i “Una mujer muere presuntamente apuñalada por su pareja”. Les dones matem i morim. No ens maten, com a resum. I, potser, de tan cansats que estem de sentir, llegir i veure aquesta mena de titulars, ja no ens fixem pas en això del subjecte de la notícia, de com es perverteix la informació i que, en realitat, es protegeix el botxí, perquè és home, en lloc de la víctima, perquè és dona. Em direu que exagero i que soc monotemàtica. I us demano perdó si és així, però és que el que mira de denunciar aquest article d’avui sí que és així i sí que és cert. I és igualment cert amb qüestions de raça o de nacionalitat. En funció del protagonista, el titular canvia. I això va calant i calant i calant i ni ens n’adonem. Mireu-me a mi: 20 anys després d’haver-ho estudiat i encara em sorprèn quan obro els ulls i miro bé. No dic pas que tots els mitjans de comunicació informin d’aquesta manera, només dic que això va quedant, va fent xup-xup dins nostre fins a trobar-ho normal. I no. No ho és, de normal. Una dona mata i un home mata. Una dona mor i un home mor. La resta forma part de la mentida. Per cert: 53 assassinats perpetrats per homes a les seves parelles a Espanya des del començament del 2018. I la Premi Nobel de la Pau és diu Jody Williams i és la de la foto de l’article.

Quina pena que fins i tot quan tens un Premi Nobel el teu nom no és important perquè ets dona

Matar i morir