Edició Osona i Ripollès

Tria la teva edició predeterminada

Edició Vallès Oriental

De tant en tant –per no dir sempre–, la vida et recorda, curosament i rigorosa, la teva mida real, la teva influència real, la teva grandesa. Ho fa subtilment, ella, la vida, sabent que, a vegades, per error, tendim tots a creure’ns coses que no són i que la realitat, per molt que sigui present cada segon de cada minut de cada hora de cada dia, les persones som capaces de no veure-la o de tergiversar-la com ens vingui de gust. O, com a mínim, d’intentar-ho.

Però ella, la vida, de tant en tant, per no dir sempre, et diu: “No, això no és així”; “no, amb això no pots”; “no, no ets gran escriptora”. I no passa res. Ja va bé, també. També et diu coses en positiu, eh? No us penseu que no en sap, de conjugar-les, aquesta mena de frases: “Sí, et fas gran”; “sí, tens uns fills insuportablement adolescents, a vegades”. I amb sort: “Sí, ets bona amb això” i generalment aquesta la remata amb un: “En això i en poques coses més”.

Però crec, sincerament, que és una sort que la vida ens les recordi, aquestes coses, que la vida ens situï, curosament i rigorosa, en el nostre espai dins la mediocritat i també dins la lluita, dins de tot el que no serem mai i també, per sort, en el que sí que som, en el que sí que podem, en el que sí que tenim i sobretot en qui sí que tenim. Perquè si bé recordar la nostra mida real ens pot fer una mica de mal a l’ego, aquest mal entrenat que tenim a base d’autoimatge i sobretot d’il·lusió, també recordar qui som i qui tenim a prop pot ser un regal molt gros de la vida.

He tret una nova novel·la i regal molt gros. En són 13 i 13 regals són. No sóc ningú al món de les lletres catalanes i, mira, la vida m’ho recorda sovint. No congrego multituds a les presentacions de llibres i, de fet, acostuma a venir-hi menys gent de la que la meva il·lusió i els missatges de Whatsapp em fan creure. No venc grans quantitats ni em guanyaré mai la vida amb les lletres ni tinc editorials d’altres països barallant-se pels meus drets d’autor. La vida no em deixa creure res de tot això, que m’hauria d’enganyar massa, si ho permetés.

Però vaig presentar el llibre dissabte i hi havia gent meravellosa que va venir de lluny només per dir-me: “Ei, soc aquí i m’importes.” I també hi havia la meva gent de cada dia amén, que és la gent que importa, que aquí sí, la vida, ben amable, em diu: “T’estimen i t’ho mereixes”, i ja no em cal gaire més.

La novel·la es titula Nit americana, per cert. I la poso de títol a l’article per fer-vos creure –una mica només– que tot això no va de mi i de la meva mida que, no patiu gens, la vida, curosament i rigorosa, sempre em recorda quina és.

COMENTARIS

LA PREGUNTA

El Barça passarà la fase de grups de la Champions?

En aquesta enquesta han votat 430 persones.
 

Comentaris

Encara no hi ha comentaris en aquesta entrada.

    {{ comment.usuari }}{{ comment.data }}
    Comentari pendent d'aprovació

    {{ comment.text }}


Fes un comentari

Comentant com a {{ acting_as }}.

{{ success }}

Per fer un comentari has d'estar identificat com a usuari.
Entra o registra't

Digues la teva

Fes-nos arribar suggeriments, notícies, esmenes...

Esmenes
Fotografies
Cartes al director
Altres
Puja un fitxer

El formulari s'ha enviat correctament. Moltes gràcies.