No em demaneu que parli d’Ucraïna
No em demaneu que parli d’Ucraïna. No ho feu perquè no en sé prou, no en sé res, res de res, i no vull fer el que fa tantíssima gent que sense saber-ne diu i diu i diu coses perquè sí, per omplir, perquè si parles d’una altra cosa sembles insensible, miop, enamorat del teu melic i de la teva vida mediocre lluny de les bombes. Soc una enamorada de la meva vida mediocre lluny de les bombes, però no és per això que no parlo d’Ucraïna. És perquè no en sé i no tinc prou estómac ara com ara per començar a aprendre’n. Renyeu-me, si voleu, titlleu-me de localista i de frívola, però no puc ara mateix. I això no vol dir que no m’importi, vol dir que no en puc parlar amb cap certesa ni cap sentència.
Puc dir les genèriques sense problemes perquè les comparteixo i hi crec i les signo. Puc dir: “No a la guerra. Ni a Ucraïna ni a qualsevol racó del món. No a la guerra, sempre.” Puc dir també que obrim les fronteres i acollim. Sense preguntar res. Obrim i acollim. A la gent d’Ucraïna i a la gent que fuig de qualsevol país en guerra amb els mitjans que tinguin i els mars que calguin entremig. Acollim sempre.
Puc dir també que estic de testosterona al panorama mundial fins als ovaris. La testosterona bèl·lica que decideix, mata, monopolitza els micros, pren decisions, mana, representa el món i hi ha de posar pau. Fins als ovaris d’homes manant a tot arreu.
I us puc dir també que crec que no ens eduquen per a la pau i la concòrdia, que no en sabem. No estem educats per a la llum i per al bé, per conviure, per compartir, per col·laborar. Estem educats per a la victòria, per al triomf, per a la supremacia, el domini i el poder. Aquests són els nostres objectius vitals, i així ens va. No creiem en la pau. La guerra no ens agrada, d’acord, però no creiem en la pau entre iguals. Creiem que algú ha de guanyar i manar i, si som nosaltres, evidentment, millor.
No em demaneu que parli d’Ucraïna perquè no en sé. Ni de Síria, ni dels conflictes bèl·lics i la barbàrie que nosaltres, tan civilitzats tots ja, tolerem, permetem, promovem des dels nostres governs i les nostres decisions.
No puc entrar en profunditat a mirar de conèixer el perquè del conflicte a Ucraïna perquè no puc acabar de perdre la fe que tinc en la bondat i en la humanitat. Repetiré les frases en les quals crec i resaré a tots els déus en què no crec perquè la civilització i el poder siguin una altra cosa aviat, perquè entenguem que el triomf és la vida de l’altre, no la seva mort.