No és país per a vells
No sé quina és l’edat en què algú ja es pot considerar vell. Alguna doctrina filosòfica parla que la vellesa no es mesura amb el cos sinó amb l’ànima i l’enteniment. Quan un arriba a certa edat és evident que alguns elements del cos grinyolen i no volen funcionar amb la prestesa i fiabilitat d’abans. Els ulls a vegades semblen enteranyinats –encara que portis ulleres–, la carcanada reclama més descans de l’habitual, les oïdes es fan sordes –a vegades voluntàriament, és clar– i sempre hi…
Contingut exclusiu per a subscriptors
Si ja ets subscriptor, inicia sessió o registra't