L’escenari que ens deixa aquesta justícia és de divisió, dinamita i tergiversació

Passejant pel barri de Gràcia el dissabte de la Hispanitat, sota l’impacte de la filtració de la sentència als presos polítics, trobo un grafit urbà que sona fresc del dia. És la deessa de la Justícia amb la balança a la mà dreta i l’espasa a l’esquerra. En un plateret hi duu un totxo que diu “Dret” i en l’altre hi té l’economia, l’Església i la política. Endevineu quin pesa més. Una al·legoria perfecta de la sentència que havia d’arribar dos dies després. Fixem-nos en els plats de la balança: només n’hi ha dos. Un cop es judicialitza el conflicte polític, ja no hi ha lloc per als grisos, les concessions, les esperances i els meandres que permet el diàleg. Quan el jutge Marchena fa caure la massa, està esberlant definitivament en dues parts el que es va esquerdar l’octubre de fa dos anys; i això és el vincle amb Espanya. Què ha canviat? Que la majoria està més convençuda i més dolguda, més cohesionada i més ferida. Després de la sentència, a l’altra banda tan sols s’ofereix cinisme, sordesa, venjança, repressió, policia, amenaces. Mirem també com la deessa s’aixeca la bena d’un ull per poder espiar a qui imparteix aquesta justícia tan poc imparcial. Marchena ha resolt que el procés era una “quimera” i un “esquer” però ha dictat una sentència per sedició real de 100 anys de presó. En canvi, tot indica que la realitat és just la contrària: la sentència és una quimera i un esquer per anorrear l’independentisme però resulta que avui el que enteníem com a procés és més real que mai. L’escenari que ens deixa aquesta justícia és de divisió, dinamita i tergiversació. El ministre de l’Interior amenaça de perseguir qui hi ha darrere el Tsunami Democràtic, en comptes de mirar els milers de caminants que hi van al davant. El govern espanyol acusa els manifestants de trencar la convivència mentre exerceix un setge policial sense precedents. Es demana diàleg a Pedro Sánchez i ell convoca a Moncloa els partits de l’oposició. Es crida a la mobilització i s’hi envia els Mossos. Després de la sentència, ja tot és interpretable i es pot dir una cosa i fer la contrària sense miraments. No es pot perdre el nord. Les imatges violentes de les últimes nits han capitalitzat l’atenció i el debat mediàtic quan el que hauria de ser als titulars són unes sentències injustes, els dos anys de presó preventiva, els activistes empresonats, les marxes històriques a Barcelona, les accions del Tsunami Democràtic, l’esperit de l’1 d’octubre que tanta gent pacífica està revivint i com afrontar el problema des de la política. Que mai no puguin equiparar-nos als qui carreguen a l’altra banda de la balança. Bona vaga a tothom.

L’escenari que ens deixa aquesta justícia és de divisió, dinamita i tergiversació

No perdre el nord