Segons Quimi Portet, a 'Oh, my love!', "l'estiu pot ser tan trist com les seves cançons"

Doncs això, que “l’estiu pot ser tan trist com les seves cançons”: Quimi Portet a Oh, my love!. Meravellosa cançó. Però jo, encara diria més: l’estiu pot ser tan trist com les seves notícies. I és que, de vacances, sempre passa alguna cosa. Passen coses tot l’any, però, potser, pel fet de rebre les notícies allunyats del tràfec i els maldecaps del nostre dia a dia, les païm de manera diferent. I jo, sovint, amb indignació silent, que és l’únic que em queda. Bé, mentida. Sovint, el que faig és indignar-me a la napolitana. O sigui, cagar-me en tot, collons! I és que la crisi humanitària al Mediterrani i el cas de l’Open Arms i l’Ocean Viking, el vaixell de Metges Sense Fronteres i SOS Mediterranée, és de traca. I de plors. Els governs europeus no es mouen. I callen. I això que no fa gaire algun dels seus líders, llavors a l’oposició, feien tuits demanant que els qui llavors manaven paressin “aquest drama”. Deia: “El Gobierno de Rajoy debe atender ya al barco de Open Arms y comprometerse con una política de cooperación y digna en la Unión Europea.” També presumien de ser els més enrotllats d’Europa quan van acollir la flotilla de l’Aquarius, tres vaixells de SOS Mediterranée que duien més de 600 persones salvades del mar. Doncs, segons Òscar Camps, president d’Open Arms, els que “abans ens donaven premis i ara no ens agafen ni el telèfon”. Bravo. A terra, l’espectacle trist l’ofereix l’estrella dels serials estiuencs: Neymar Jr. I amb les tècniques recurrents de sempre: negar-se a entrenar amb l’equip que ha pagat una morterada pell ell i dir-li que no l’estima per poder marxar. Fa quatre dies va exclamar que el moment més feliç de la seva carrera va ser la remuntada al PSG a la Champions. Amb dos pebrots! I, és clar, l’afició de París crida “Neymar, hijo de puta” en l’estrena de la Lliga francesa. I ja està, tot enllestit. Tema zanjat: la realitat es fa insostenible i només hi ha una solució, l’adéu a un altre club. Però el que em sorprèn no és l’actitud del futbolista brasiler, sinó el debat que hi ha entre els aficionats blaugrana. I veig que molts desitgen que Neymar torni a can Barça. I sincerament, tal com va marxar fa un parell anys, m’esperava un rebuig frontal al seu retorn. Però l’estiu té també sorpreses boniques. I hi ha petits detalls que allunyen la tristor de la realitat informativa. Per exemple, quan de viatge en cotxe sona la playlist de l’smartphone i quan sona l’Oh, my love!, de Quimi Portet, la teva filla de 18 anys et digui: “Deixa-la.” I la canti: “Vull la lluna en un cove i els núvols de cotó.” Jo també ho vull.

Segons Quimi Portet, a 'Oh, my love!', "l'estiu pot ser tan trist com les seves cançons"

Núvols de cotó