Omplim els dies de vida
Arribo a lliurar aquest article a temps per a l’edició impresa in extremis. Últimament tot ho faig in extremis i, per tant, sé, de manera palpable, que ja no dono per a més. Les vacances em són necessàries com aquell que té gana i necessita pa. Exagerada, ja ho sé –ho penseu segur–, però jo em sento així, una mica al límit. Sé, a més, que les meves vacances coincideixen amb la majoria de vacances del món i que, per tant, per sort, quan jo…
Contingut exclusiu per a subscriptors
Si ja ets subscriptor, inicia sessió o registra't