Tan aviat vull pensar que el malson acabarà ràpid com crec el contrari

Doncs això, que tan aviat ric com ploro. De fet, ploro més que ric. O no. No ho sé. Depèn del dia, del moment, del minut, de l’últim input informatiu rebut, de l’últim whatsapp, de l’últim pensament, de l’última cançó que sona o del desenllaç del darrer capítol de Vikings. I és que el confinament dona per a molt. O, més ben dit, en realitat dona per poc. Em costa concentrar-me. I treballar a distància, també. Les connexions digitals en streaming són una merda. Una…