Sé que passa sempre, però m’agradaria que els minuts de silenci duressin 60 segons. Per dignitat

Doncs això, que hi ha minuts que són volgudament massa curts. I no m’agrada. No m’agrada gens. Dissabte 20 d’octubre. Camp Nou. Barça-Sevilla. Partidàs. 3/4 de 9 dels vespre. Els jugadors dels dos equips envolten el cercle central, agafats per les espatlles. S’anuncia un doble homenatge. Per una banda a Vicenç Martínez i Alama, exjugador del club dels anys 40, mort als 93 anys. Poc conegut. Jo no en sabia res, d’aquest jugador. Ni n’havia sentit a parlar mai als avis culers que omplen les taules dels bars de records i batalletes. Cop de Google. I voilà!: només va jugar set partits oficials amb el primer equip blaugrana, 46 en total, si comptem els amistosos. Tenia una tècnica depurada, jugava de lateral esquerre i era molt ràpid. I una curiositat: va ser un exemple de precocitat futbolística. Va debutar a la Lliga amb el Barça el 19 d’octubre de 1941 a Chamartín, contra el Reial Madrid. El Barça va perdre 4-3. Ell tenia 16 anys, 10 mesos i cinc dies. El jugador més jove que s’ha estrenat mai amb el Barça a la Lliga. “De Argila, Martínez Alama, Benito Calvet, Raich, Balmanya, Sospedra, Gràcia, Martín, Navarro i Orriols”, el Barça d’aquell dia. Fill de peixaters i germà de boxejadors, va ser un futbolista de gran projecció que, per la seva joventut, quan va acabar la temporada, la 1941-1942, va marxar cedit al CE Sabadell. Va pujar els arlequinats de Segona a Primera. I va tornar al Barça al cap de tres anys amb una oferta sota el braç: jugar al València. Però el mític Josep Samitier li va esvair els dubtes: “Et quedes aquí. Tu ets del Barça!” Però una lesió greu al menisc, mai ben curada, va fenar la seva carrera. L’altre homenatge és per les víctimes dels aiguats de Mallorca. Un episodi bestial i extraordinari. Una bossa d’aire fred a les capes altes de l’atmosfera, vents humits en superfície i mar calent. Les condicions per a pluges fortes. Sant Llorenç Descardassar: 180 litres per metre quadrat en quatre hores, 257 litres per metre quadrat en total. Dos torrents que conflueixen en un punt. Una conca amb un desnivell important. En poca distància es passa de 400 a 100 metres d’altitud. Tretze morts. Sona El cant dels ocells al Camp Nou. I la gent s’aixeca. Comença el minut de silenci. La música es fon. La gent aplaudeix, s’asseu al seu seient i comença l’espectacle. L’homenatge ha durat 20 segons pelats. Només 20 miserables segons. Vergonya. Sé que passa sempre, al Camp Nou i a altres llocs. És trist i lamentable. I m’agradaria que els minuts de silenci duressin 60 segons. Per dignitat. Per respecte.

Sé que passa sempre, però m’agradaria que els minuts de silenci duressin 60 segons. Per dignitat

Quan els minuts són massa curts