Les biblioteques són el gran refugi de l’estiu. I de l’hivern també

Les biblioteques i els clubs són refugis contra tot el que està malament / il·lustració: Jon O. Brubaker (1875-1953) Ha arribat la calor. Una mica abans d’hora. Jo soc de les que no treia l’edredó fins passat Sant Joan i de les que no entrava a mar fins ben començat juliol i mira’m ara: sense edredó i desitjant tornar a nedar a les aigües no tan fredes de Tossa. Calor, sí. I amb la calor, les ganes profundes de fugir-ne i de buscar refugis climàtics. Els cinemes, les biblioteques, algunes escoles, el Teatre Auditori de Llinars si l’aire condicionat va bé... Les biblioteques són el gran refugi de l’estiu. I de l’hivern també. I no només climàtic, sinó vital. Cada cop soc més fan de les biblioteques. Més i més. I de la gent que s’hi aplega i del silenci reverencial i de la potència cultural que són i de la capacitat transformadora que tenen com a projecte i sobretot, sobretot, dels clubs de lectura que s’hi fan. Això sí que són refugis. Del clima i de l’ànima. I perdoneu-me que em posi cursi, però és que és així. En un club, una ànima s’hi sent bé, comparteix, escolta, expressa, riu, aprèn, interactua i es cura. Una ànima creix, camina, s’endinsa en un llibre, en una història, en un escriptor o escriptora i se’n fa seu l’univers i després el comparteix amb altres persones que se l’han fet seu també i potser no l’han viscut igual. I això enriqueix, això implica compartir i ser d’una comunitat. I quina força que té, això, quina capacitat més transformadora. Refugis, sí. I espais d’alegria i d’aprenentatge. Conec moltes biblioteques i moltes bibliotecàries –faig servir el plural femení perquè és així, però des d’aquí li pico l’ullet al Marcel– i em meravella sempre aquesta feina que no és una feina, només, que és una vocació profunda, un amor profund als llibres. Una bibliotecària em deia l’altre dia: “Imagina una feina on cada dia estàs envoltada de llibres! Això és un regal!” El regal són elles: aquestes persones que han convertit espais, a priori, de cessió de llibres –que ja en si és una meravella i un regal– en centres culturals on hi passa de tot, on hi ha espectacles, classes magistrals, tallers, jocs, contacontes i clubs. Clubs de lectura generalista, de viatges, de novel·la negra, de novel·la històrica, de lectures feministes, de teatre, de novel·les i vi... Les biblioteques i els clubs són refugis contra tot el que està malament de la calor i tot el que està malament en general. I no només és pel refugi en la ficció, a vegades tan necessari quan el món està com està, sinó un refugi en l’alteritat, també, en aquell grup de persones que comparteixen passió per les lletres, que gaudeixen llegint amb alegria i explicant com s’han sentit i què els ha semblat tot plegat. Aquí és on la paraula refugi pren sentit perquè un refugi és, literalment, on algú s’amaga del perill. Gràcies, biblioteques, per ser refugi. Gràcies, clubs, per ser la gent que ve de gust trobar-hi.

Les biblioteques són el gran refugi de l’estiu. I de l’hivern també

Refugis climàtics