| 10:00
Opinió

He tornat a riure asseguda a les butaques grises del Teatre Auditori de Llinars

Resistència cultural

La cultura com a resistència, com a lema, com a meta vital, és, en aquests temps estranys, una de les poques certeses on agafar-me. Aquesta passada setmana, mentre el món s’embolica cada cop una mica més i el president del món es posa malalt i cada cop em sembla més imbècil, he tornat al teatre i a les exposicions i a la música en directe. I estic més feliç, la veritat. Des de la gestió, i també com a públic, em sento esperançada, una mica.…

Contingut exclusiu per a subscriptors

Si ja ets subscriptor, inicia sessió o registra't