Sí, jo dic ‘nena’
Benvolguts i benvolgudes, jo confesso: dic nena. L’altre dia m’ho van fer notar. I francament em vaig sentir malament, com masclista i xaruc. Vell, tronat, que diu nena a les jovenetes, que les persegueix. I és una terminació de frase, molt xava, autènticament barcelonina i que no havia trobat ofensiva. “Mira, nena, això i allò” o més sovint “doncs sí, nena”. És quan et veuen que et troben els defectes. Aquest nena sempre m’ha sortit fent una mica el paper de simpaticot. Però no té…
Contingut exclusiu per a subscriptors
Si ja ets subscriptor, inicia sessió o registra't