Benvolguts i benvolgudes, jo confesso: dic nena. L’altre dia m’ho van fer notar. I francament em vaig sentir malament, com masclista i xaruc. Vell, tronat, que diu nena a les jovenetes, que les persegueix. I és una terminació de frase, molt xava, autènticament barcelonina i que no havia trobat ofensiva. “Mira, nena, això i allò” o més sovint “doncs sí, nena”. És quan et veuen que et troben els defectes. Aquest nena sempre m’ha sortit fent una mica el paper de simpaticot. Però no té…
Has consumit els tres articles gratuïts.
Per continuar gaudint del contingut prèmium d'el9nou.cat t’has de fer subscriptor. Ara pots fer-ho per 1 € el primer mes.
Si ja ets subscriptor, inicia sessió o registra't
Comentaris
Fes un comentari
Comentant com a {{ acting_as }}.
{{ success }}
Per fer un comentari has d'estar identificat com a usuari.
Entra o registra't
{{ comment.text }}