Benvolguts i benvolgudes, jo confesso: dic nena. L’altre dia m’ho van fer notar. I francament em vaig sentir malament, com masclista i xaruc. Vell, tronat, que diu nena a les jovenetes, que les persegueix. I és una terminació de frase, molt xava, autènticament barcelonina i que no havia trobat ofensiva. “Mira, nena, això i allò” o més sovint “doncs sí, nena”. És quan et veuen que et troben els defectes. Aquest nena sempre m’ha sortit fent una mica el paper de simpaticot. Però no té…