El documental sobre la teràpia dels membres de Metallica per superar la crisi que els bloquejava

Doncs això, que som com una mena de monstre. Recupero el fabulós documental Some Kind of Monster, malalt de grip a casa. Feia anys que no el veia. Feia anys que no estava malalt. Mostra la teràpia col·lectiva entre els membres de la banda Metallica per superar la crisi que els bloquejava. Tres anys de teràpia psicològica per poder deixar enrera les addiccions, els egos personals i encarar la composició d’un altre disc que els mantingués al capdamunt del pedestal de millor grup de rock dur del planeta. I el resultat: St. Anger. Santa Ira. Un disc fantàstic. Tenir la grip té aquestes coses bones: que tan aviat remires un documental com rellegeixes llibres que t’han marcat i que s’esperen de fa anys a l’estanteria de casa. He rellegit La velocidad de la luz. Per a mi, la millor novel·la de Javier Cercas. I Un diumenge a la piscina a Kigali, de Gil Courtemanche, un periodista francòfon del Canadà que, en aquesta novel·la, repassa la colpidora història de Rwanda, el genocidi bestial contra els tutsis per part dels hutus. Tenir la grip té aquestes coses bones: que tan aviat rellegeixes un llibre vell com poses un CD que fa temps que no escoltes. Hunky Dory, de David Bowie. La quarta cançó del disc és extrordinària: “Life on Mars?”. Una d’aquelles cançons que se t’empelten a la vida, a la pròpia memòria. Però tenir la grip té coses que no ho són tan, de bones: perquè que tan aviat escoltes un CD oblidat com sintonitzes el 3/24. I aquí esclata tot. Santa Ira. Perquè t’empasses sencera una sessió de control del Senat al president del govern espanyol. I certifiques, un cop més, que Rajoy viu a Mart. I no respon a cap de les preguntes que li fan. Perquè recordes que a tres bombers sevillans els van acusar de tràfic de persones per salvar immigrants de la mort enmig del mar Mediterrani. Perquè comproves el cinisme del jutge Pablo Llarena, que ofereix a Mireia Boya acusacions a la carta quan en la declaració al Suprem li etziba: “Si vols, et processo per rebel·lió.” Perquè certifiques que el PP busca atemorir i coaccionar els nostres mestres demanant un sistema de denúncies anònimes contra el que ells consideren “adoctrinament” a les aules quan, en realitat, el que volen és un sistema educatiu capat, que no debati amb els alumnes els temes essencials que ens afecten a tots plegats. Perquè veus que, 20 anys després de la mort de Ramon Sampedro, el Congrés dels Diputats tot just es planteja començar a obrir el debat per a la despenalització de l’eutanàsia. I el virus passa i et recuperes però conscient que en realitat més d’un és això: una mena de monstre.

El documental sobre la teràpia dels membres de Metallica per superar la crisi que els bloquejava

‘Some Kind of Monster’