No només cal prohibir els telèfons mòbils, sinó que ni haurien de poder entrar a l'escola

Set de cada 10 menors de 15 anys tenen telèfon mòbil. / foto: Albert Llimós Ara de tot en fotem un debat. Tinc dues filles i un fill. Vint-i-dos, 20 i 27 anys. I a l’escola no van fer servir mai el telèfon mòbil. La norma era clara: ni treure’l de la bossa. I de colònies, tampoc. A les reunions, però, sempre hi havia algun pare o mare que la qüestionava: “Així podem saber com estan, per si s’enyoren, bla, bla, bla...” Com si les colònies, entre moltes altres coses, no servissin també per aprendre a estar lluny de casa, o aprendre a gestionar l’enyor dels pares o les pors. Però és clar, 7 de cada 10 menors de 15 anys tenen telèfon mòbil. I molts el fan servir a l’escola. Sí, ja sé que la meitat dels centres educatius del país ja n’han regulat l’ús i que el curs vinent tots, absolutament tots, hauran de tenir una regulació definida. O sigui, que hauran d’establir, de forma clara, les normes de funcionament del telèfon mòbil en el centre. Però ara, només menys de la quarta part en prohibeixen l’ús dins del recinte. I només el 14% prohibeixen dur-lo. Aquest parell de només de les dues frases anteriors em delaten. Cert: estic a favor no només de prohibir els telèfons mòbils sinó que no puguin ni entrar a l’escola. De l’etapa d’Infantil ni en parlo perquè ni se m’acut arribar a pensar que hi hagi nens i nenes que tinguin mòbil. Però de la de Primària, ni rastre de telèfons. I a la Secundària, tampoc, a la classe. El Consell Escolar de Catalunya ha proposat aquesta setmana el mateix. O similar. Recomana al Departament d’Educació que la Primària sigui una etapa lliure de mòbils i que a l’ESO se sigui molt restrictiu. Què és aquest Consell? Un òrgan de consulta format per tots els sectors vinculats al sistema educatiu no universitari. O sigui, mestres, professorat, alumnes, pares i mares, personal administratiu, representants dels centres públics, privats i concertats o personalitats de prestigi del món educatiu, entre d’altres. Un òrgan al qual el govern ha de consultar abans de legislar. I un òrgan que també pot fer les seves pròpies propostes. I és cert que res del que digui el Consell és vinculant. Simplement proposa, recomana o aconsella però no determina. No legisla. Però amb aquesta proposta del Consell Escolar de Catalunya sobre la taula ja s’ha disparat el debat. Cal prohibir? No és més educatiu regular? Bla, bla, bla... I així anem. I així tenim el panorama que tenim. I ja sé que és per molts factors. Però el telèfon mòbil n’és un. I l’estupidesa de qüestionar òrgans competents, un altre. Ah, aquesta mania de fotre un debat de tot, també. I bla, bla, bla...