La temperatura d'El Temps de TV3 impacta implacablement sobre aquella dona que creua la plaça de Vic

Imatge presa amb la càmera que fa servir TV3 per connectar amb Vic / foto: Meteosona.com Temperatura real, percentatge d’humitat relativa i temperatura de sensació. Tres dades d’El Temps, de TV3. Apareixen quan fa fred però, sobretot, quan fa calor. I amb les imatges en temps real de les càmeres dels llocs. I amb un rètol a la part inferior de la pantalla. Temperatura real versus temperatura de sensació. M’hi he fixat. I, generalment, de mitjana, a l’estiu, la de sensació és cinc graus superior a la real. M’hi he fixat, sí. I imagino. Imagino cada població que surt i com hi s’hi deu estar. I què hi deu fer la gent. Em fixo en les persones que apareixen a la imatge, com ninos petits. Figures en moviment a qui no veiem la cara. A qui és impossible determinar. I imagino qui deuen ser, on treballen, quina edat deuen tenir i d’on venen i cap on van. Imagino els llocs i la gent a partir d’una dada: la temperatura. Imagino, imagino i imagino. I la plaça Major de Vic, el Mercadal, és l’estrella perquè gairebé sempre hi ha algú que creua la plaça. I la plaça d’Igualada. I la de Puigcerdà. Però també triomfa dins el meu cervell el pla general elevat de Viella, sobretot si és de nit i puc veure els llums dels cotxes circulant. I l’skyline de Balaguer. M’he preguntat per què ho faig. Per què em passa això. I, d’entrada, hi ha una raó prou clara, un concepte: la temperatura de sensació. I és que si la temperatura real és una dada científica, una dada freda, la temperatura de sensació, no. Al contrari. Perquè les sensacions són personals, úniques i intransferibles. I, per tant, veure incrustat a la tele una dada exacta que intenta determinar una sensació és, segurament, el que em dispara aquesta necessitat d’imaginar, de fabular. FABULAR ÉS BEN REALPotser és que soc un friqui. O potser és que això de fabular i d’imaginar és, en realitat, més real que la realitat que ens ofereix Google. I m’explico. Cada cop processem més imatges alienes davant d’un ordinador, una tauleta o un mòbil. Perquè sempre trobem a Google una imatge d’aquella realitat que busquem. I és Google, per tant, qui guia el nostre imaginari visual. És l’embut jeràrquic d’aquest cercador digital qui impulsa l’estretor col·lectiva que uniformitza una realitat que és, per definició, diversa. I és en la imaginació d’un lloc i la seva gent que puc veure el món de primera mà, amb els meus propis ulls. Que puc construir la realitat. A través d’una subjectivitat profunda, cert, però que sento individual i autèntica. Com aquella temperatura de sensació que apareix sempre a El Temps i que impacta de forma implacable sobre aquella dona amb una brusa vermella que travessa, al bat del sol, la plaça de Vic.

La temperatura d'El Temps de TV3 impacta implacablement sobre aquella dona que creua la plaça de Vic

Temperatura de sensació