Tot anirà bé
Doncs això, que aquest divendres patim tots pel temps de demà. Després de dos Sant Jordi capats per l’implacable virus de la covid, avui no fem altra cosa que mirar el cel o l’aplicació del temps del mòbil per escrutar la millor hora per sortir a passejar plegats pels nostres pobles i ciutats i celebrar col·lectivament la gran festa d’aquest país. Som així els de la nostra tribu. Sempre ho fem, això de mirar el cel. Curiosament, més que en cap altre lloc. I, encara, no sé per què.
M’explicava en Francesc Mauri, el meteoròleg de TV3, que el nombre de visites al web del Meteocat, el servei d’informació oficial del temps a Catalunya, són les més destacades del món. Més que als Estats Units, la Xina o Rússia. Més que enlloc. No en nombre total però sí per volum de població. Això vol dir que els catalans i les catalanes som, de tots els ciutadans del món mundial, els més preocupats pel temps. I, encara, no sé per què.
De fet, no sé si és que, realment, el que més ens preocupa és el temps. O si és que la preocupació pel temps que farà avui, demà o demà passat és la metàfora que ens descriu com a patidors de mena. Si és l’exemple que determina que patim per tot i en tot moment. Sovint, penso que tenim el patiment incrustat genèticament. I, també sovint, el que penso és que aquest sofriment pel temps, per si plourà o farà fred, és l’anticipació d’un vici molt nostre: pensar que tot pot sortir malament.
També és cert que, massa sovint, tenim prou arguments per pensar precisament això: que tot pot sortir malament. O pitjor. Rodalies Renfe hi ajuda. I l’espionatge d’Estat a través de Pegasus, també. I la guerra. I la inflació. I les baralles polítiques. I el preu de la llum, la benzina i el gas. I el de les verdures i l’oli. I de tot, absolutament tot. I l’esclat de l’extrema dreta. I la corrupció. I les aparicions de Benzema en el temps de descompte. I el Barça, sovint una metàfora del país.
Però de cara a aquest dissabte, hauríem d’estar tranquils. Perquè Sant Jordi sempre surt bé. Plogui o nevi. Així que, deixem de mirar el cel. Perquè farem el de sempre: sortir al carrer i reivindicar Sant Jordi, la nostra gran festa. Encara que aquest any caigui en dissabte. I, potser, ens mullem una mica. Dediquem, doncs, el dia d’avui a pensar quin o quins llibres comprarem i, sobretot, devorem-los. Perquè no hi ha res millor que els llibres. Perquè no hi ha res més efectiu que les bones històries per reconstruir-nos, allunyar la negativitat i reconstruir-nos com a tribu. No hi ha res millor que Sant Jordi per començar a pensar, definitivament, que les coses també poden anar bé.