No, no i no. N’estic fart d’allò de “no cal que em diguis de vostè, diga’m de tu”. Però que ens hem tornat bojos del tot? Considerem que tot s’hi val. Ens diem que no, que només és el formalisme que cal apartar, que és una cosa carrinclona. No és digne dels nostres temps, que és quelcom fora de lloc, nosaltres som moderns i no estem per fórmules del passat. Sempre recordo com el meu avi em deia que a son pare li deia de…