Segur que tenim el desig comú d’intentar que tot plegat valgui la pena. I perquè la valgui, ens cal una vida que tingui sentit

En una de les delicioses pàgines d’Una cambra pròpia, Virginia Woolf  explica que fins l’any 1918 havia treballat en algunes de les poques feines que li eren permeses com a dona: havia fet petits encàrrecs per a diaris, on parlava de bodes o d’exposicions que no li interessaven; havia llegit històries a senyores grans; havia fet flors artificials o havia ensenyat l’alfabet en escoles d’infants. D’aquella època en recorda, sobretot, la sensació d’estar fent una tasca que no tenia cap ganes de fer, que no…