Una nit per celebrar la vida que arrenca

Vaig brindar aquest dimarts passat al vespre, que la vida s’ha de celebrar. Vaig brindar amb ganes i amb alegria i, malgrat una certa nostàlgia que no sé ben bé per què m’agafa cada Sant Joan, vaig ser molt feliç. Hi érem tots, al voltant de la taula, nerviosos pels petards que tiraríem i pel cicle que s’acaba –que tots els solsticis ho són, un cicle– i vam riure i vam parlar de les coses que parlem sempre que estem junts: del que ens agrada,…