Un ‘traje’ que cardarà por
Doncs això, que més enllà del coronavirus, aquest ha estat l’any del temporal Glòria, de Joe Biden, de Donald Trump i de Diego Armando Maradona.
Ha estat l’any del 2 a 8 del Bayern, del burofax de Messi i de la mort de la Carulla, d’Isabel Clara Simó, Manuel Cuyàs i Carlos Ruiz Zafón. I de Fer. I de Quino. I d’Uderzo, el creador de l’Astèrix i l’Obèlix. El 2020 ha tancat les celebracions pels 75 anys del Balonmano Granollers. I ha commemorat els 250 anys del naixement de Beethoven. I els 25 de la mort de l’Ovidi Montllor. El 2020 ha estat l’any de l’Eso que tu me das i de l’adéu al seu creador, Pau Donés. I de Martín Rodríguez, el bateria barbut de Sangtraït. I de l’Aute. I d’Ennio Morricone, el gran geni de les bandes sonores, com la de The Good, The Bad And The Ugly.
El 2020 ha estat l’any de l’operació Vólkhov contra empresaris independentistes i el de l’enquistament de la repressió a l’Estat espanyol. L’any del judici a Trapero, a Tamara Carrasco i als atemptats del 17-A. I l’any del jutge Guevara. El 2020 ha estat l’any de l’accident petroquímic a Tarragona i el de la moció de censura a Bartomeu. El 2020 ha estat l’any del conflicte de l’Alt Karabakh, entre Armènia i l’Azebaidjan, i de l’èxit literari de Carles Puigdemont. L’any de la decapitació d’un professor d’un institut francès per haver ensenyat a classe unes caricatures de Mahoma. I l’any dels 20 anys de l’efecte 2000, dels 10 anys del terratrèmol d’Haití i dels 75 d’Hiroshima i Nagasaki.
L’any 2020 ha estat l’any de Jerusalema i Rosalia, el de l’esclat de Stay Homas, Ansu Fati i Pedri i el del Coffin Dance, el meme dels ghanesos ballant amb un taüt. El 2020 ha estat l’any de la mort de Kobe Bryant i el de l’èxit europeu del Balonmano Granollers femení a la Challenge Cup. També ha estat l’any de la penosa subhasta pels miserables ajuts als autònoms i el del vergonyós degoteig de morts al mar Mediterrani. El 2020 ha estat l’any de l’adeu de Kirk Douglas i Darth Vader i el de l’èxit musical de The Weekend, Aitana i Beret. També estat l’any de Falaise i Jerusalem, als premis Butaca i als teatres del país, massa temps tancats. I l’any del Brèxit, de la fascinació per Nova Zelanda. i del nou disc de Bruce Springsteen.
Però el 2020 també ha estat l’any d’una frase que s’ha fet viral. La de Francesc Carmona, l’entrenador del Club Patí Vic, als seus jugadors en un temps mort: “O hi cardem dos collons i defensem com uns fills de puta o sortirem d’aquí amb un traje que cardarà por.” Probablement, el que ens tocarà fer tots aquest nou any que ara estrenem.