Vic està de moda. Ho proven dades com que és la capital de la Catalunya Central on s’està construint més habitatge, o que segons les projeccions de l’Idescat experimentarà fins al 2033 increments relatius de població més alts que els de Terrassa o Castelldefels. Ara s’han superat els 50.000 habitants, una barrera simbòlica pel que fa al número, però amb derivades en participació dels tributs de l’Estat i la Generalitat, serveis o nombre de regidors.
Barcelona, l’Hospitalet de Llobregat, Terrassa, Badalona, Sabadell, Lleida, Tarragona, Mataró, Reus, Girona, Rubí, Manresa o Granollers són algunes de les ciutats catalanes que apareixen al llistat de municipis amb més de 50.000 habitants. I Vic ja forma part també del club de les 24 ciutats amb aquesta xifra. L’Institut d’Estadística de Catalunya –l’Idescat– acaba de fer pública la població de la capital d’Osona a 1 de gener d’aquest 2024: 49.530.
“Amb tota probabilitat el cens oficial de l’any vinent depassarà els 50.000 habitants”, explica a EL 9 NOU l’alcalde de Vic, Albert Castells, quan falten, de fet, poques setmanes per encetar un nou any. “Fa temps que estem observant la tendència i estàvem expectants a aquest horitzó”, afegeix.
Tot i que oficialment no hi ha cap xifra, les pistes tenen prou fonament per parlar d’aquest cens brut. Començant per les targetes sanitàries que es tenen comptabilitzades als centres d’atenció primària fins a les dades de l’evolució de la població de Vic, que es poden consultar en el gràfic que tanca aquesta pàgina.
Any rere any, ha anat creixent. Els períodes on ha minvat van associats a crisis, com per exemple entre els anys 2007 i 2008, però l’Idescat ja apuntava el 2023 que Vic seria de les ciutats que més creixeria i el 2033 arribaria als 54.820 habitants.
“Oficialment, fins a dia d’avui només 23 ciutats estan per sobre dels 50.000 habitants. Es tracta de ciutats metropolitanes o capitals de província”, diu l’alcalde, mentre remarca que Vic “entra al grup de les més grans”. Les altres que tenen més números de sumar-s’hi són Gavà, Figueres o Esplugues de Llobregat.
MÉS RECURSOS I COMPETÈNCIES
Segons Castells, el canvi és “simbòlic des d’un punt de vista numèric, però administrativament sí que té unes conseqüències beneficioses i d’altres de significatives”. Una derivada serà al mateix consistori, que en les properes municipals passarà de 21 a 25 regidors que caldrà encabir a la sala de plens. També creixeran els sous i el nombre de càrrecs de confiança del govern.
A part d’això, Vic rebrà més ingressos del règim d’hisendes locals. “Percebrem més recursos en l’infrafinançament global que patim”, apunta l’alcalde.
Precisament preguntat sobre si superar la barrera dels 50.000 és bona o mala notícia, Castells respon que “la mala notícia és que no vagi acompanyat d’un millor finançament”. Aquesta qüestió, conjuntament amb l’assoliment de més competències, és la principal reivindicació de l’alcalde.
Un greuge que fa extensiu a tots els municipis de Catalunya, grans o petits. Els ajuntaments “som la primera administració que parem el cop de les necessitats socials, ambientals, tecnològiques…”, diu Castells mentre subratlla que en infrafinançament hi surten perdent tant per part del govern català com l’espanyol.
A Vic s’hi suma el fet que, com a capital de comarca i ciutat més gran d’Osona, concentra molta més població, amb tots els efectes positius i negatius que hi van associats. “La ciutat està preparada per als 50.000 habitants, però ens manquen infraestructures i més recursos”, afegeix.
Es refereix a aspectes en tots els àmbits, des d’equipaments educatius, esportius, sanitaris o culturals fins a judicials. “No tenim els serveis que ens mereixem pel nivell d’impostos que paguem”, conclou Castells.
