Són gairebé un centenar les poblacions de Catalunya que, aplegades a l’entorn de la Federació Catalana dels Tres Tombs, surten al carrer al voltant de Sant Antoni Abat, patró dels traginers i dels animals de peu rodó, per reviure els populars passants i les benediccions dels animals. D’aquest centenar de propostes, una desena es fan a la comarca d’Osona; al Ripollès, en canvi, aquesta tradició no ha arrelat.
Tot i que Sant Antoni s’escau el 17 de gener –divendres de la setmana que ve– ja fa anys que, a proposta de la mateixa Federació, les desfilades s’estenen durant tot l’hivern, i puntualment més enllà i tot, com és el cas de Prats, que ho fa coincidir amb la Festa dels Elois, pel juny.
A Osona, la temporada de Tonis arrenca el cap de setmana anterior de Sant Antoni, amb tres cites ja clàssiques: a l’Esquirol; a Roda i les Masies de Roda, que ho fan conjuntament, i a Taradell. També a Manlleu viuen un preàmbul amb el pregó, aquest divendres.
La recuperació de la festa dels Tres Tombs s’ha consolidat “amb força” aquests últims “quatre o cinc anys”, molt especialment a les comarques de l’interior de Catalunya, certificava dimecres durant la presentació dels Tonis de Taradell la directora dels Serveis Territorials a la Catalunya Central del Departament de Cultura, Maria Àngels Blasco, recordant els quatre pobles on els passants llueixen el distintiu de Festa Tradicional d’Interès Nacional: Igualada, Balsareny i les dues osonenques, Santa Eugènia i Taradell.
De fet, tot i que els diferents passants que se celebren a Osona arrosseguen tradicions centenàries, no a tots els municipis ha arrelat amb la mateixa intensitat que, per exemple, a Taradell o Santa Eugènia, on veïns i entitats s’hi han implicat de valent i se l’han fet seva.
“Si no hi hagués tota la tasca de recuperació del patrimoni iniciada l’any 1995 avui, amb l’actual situació econòmica, hauríem hagut d’abaixar el nivell de festa”, reconeixia Josep Presseguer, president dels Tonis de Taradell.
En alguns casos, les agrupacions de Tonis responen a un perfil més vinculat al món de l’hípica que al de pagès, i algunes comencen a patir d’una manca de relleu generacional. “Ens costa engrescar gent nova; el jovent no en vol saber res, de tot això”, apuntava en aquesta línia Joaquim Turró, president de l’agrupació de Tonis de l’Esquirol, que fins ara han pogut mantenir un passant “molt lluït”, per un poble “petit com el nostre”.
El fet que a Vic no se celebri enguany el passant pot ser una mostra més que, malgrat el repunt que viuen tradicions com aquesta, el context econòmic encara és el que és.
{{ comment.text }}