EN DIRECTE EL 9 TV
EN DIRECTE EL 9 FM

Troben al jaciment de l’Esquerda de Roda un pany de muralla construït a finals del segle V aC

Una trentena d’alumnes d’universitats catalanes, del País Basc i Oviedo han participat en les campanyes d’estiu. El tram mesura més de dos metres de profunditat. Per la seva dimensió i antiguitat, els responsables del camp no dubten a qualificar la descoberta d’espectaculafr.

El 9 Nou
10/09/2011

La campanya d’excavacions al jaciment arqueològic de l’Esquerda de Roda de Ter ha permès trobar un pany de muralla construït a finals del segle V aC. Segons ha explicat l’arqueòloga i codirectora del sector ibèric del jaciment, Montserrat Rocafiguera, no es pensaven trobar una muralla “tan espectacular” en què el tram de paret mesura més de dos metres de profunditat.

Pel que fa al jaciment medieval, l’arqueòleg Oriol Amorós ha assenyalat que amb les excavacions s’ha pogut determinar que durant el segle XII es va afegir un pòrtic elevat que feia d’accés a l’església romànica.

Una trentena d’alumnes d’universitats catalanes, del País Basc i Oviedo han participat en les excavacions.

Segons l’arqueòloga i codirectora del jaciment de l’Esquerda de Roda de Ter, Montserrat Rocafiguera, la troballa del pany de muralla al sector ibèric dóna “una seqüència molt interessant de tot el procés de fortificació del jaciment”. Segons ha explicat, el pany de muralla, fet de talús, té una mida de més de dos metres de profunditat només de tram de paret.

En aquests moments, la descoberta es troba en una fase “molt inicial”. Gràcies a la tècnica del carboni 14, es pot afirmar que la muralla va ser construïda a finals del segle V aC i va tenir vigència durant tot el segle IV.

En un moment concret, aquest espai del jaciment es refortifica i s’hi afegeix una estructura amb talús “no gaire ben feta”, ha destacat l’arqueòloga, “però molt potent” i que va servir per tancar altres espais d’obertura. Sembla ser, segons Rocafiguera, que per la cronologia relativa aquesta muralla dataria de finals del segle III o principis del segle II aC.

En les diferents campanyes d’estiu, també s’han estudiat les estructures interiors de la fortalesa del jaciment ibèric. D’una banda, s’hi troba una torre que data del segle V i que perdura durant el segle IV aC i, de l’altra, també s’ha estudiat un dels nivells d’ocupació d’un àmbit concret d’aquesta fortalesa.

Enguany, els arqueòlegs han estudiat una secció de la fortalesa des d’un punt de vista diferent que els ha permès trobar unes parets que es van enderrocar amb anterioritat a la datació que fins ara es coneixia del jaciment.

Segons ha explicat Montserrat Rocafiguera, “ara caldrà estudiar molt bé el material perquè tot i que encara no es pot concretar sí que queda clar que hi ha una fase d’ocupació del poblat ibèric de l’Esquerda anterior al que coneixíem fins ara”.

A banda, també s’ha trobat un camp de més de seixanta sitges d’època visigòtica durant les excavacions al poblat i que tindrien una datació que se situa al segle VII dC.

Segons Rocafiguera, es tracta d’una espècie de “forats a terra” que servien per emmagatzemar i conservar el gra, “algunes de les sitges es van construir a tocar de la roca mare, però d’altres no”.

Segons l’arqueòloga, quan van començar a trobar alguna sitja van pensar que podria tractar-se d’un fenomen aïllat. Amb les diferents excavacions, es van adonar que això no era ben bé així. Montserrat Rocafiguera ha assenyalat que “en un espai molt petit ja n’hem descobert 66”.

Durant l’excavació d’enguany, s’han trobat sitges amb les parets originals i, fins i tot, en algunes s’hi havia enfonsat la tapa de la coberta. De totes maneres, al jaciment, actualment només s’hi poden veure “els fons de les sitges”, ha apuntat la directora. A més, algunes de les sitges es van construir “tallant” altres sitges cosa que porta a pensar als arqueòlegs que no es van fer totes al mateix moment.

Segons la codirectora del jaciment, el segle VII dC és una època “encara ara poc coneguda”. L’estudi d’aquestes cavitats, doncs, podria ajudar a posar llum a aquest període. Així, s’ha determinat que no es tracta d’unes sitges ocasionals cosa que porta a pensar que “hi havia una població estable a prop”.

· Necròpolis medieval i annex a l’església

A l’Esquerda no només hi van viure els ibers, sinó que l’espai també va ser ocupat durant l’època medieval. L’arqueòleg i codirector del jaciment, Oriol Amblàs, ha explicat a l’ACN els dos focus d’acció més importants de l’equip d’excavació durant la campanya al jaciment medieval.

Pel que fa a la necròpolis, cal destacar que s’han datat tres nivells diferents que corresponen a tres èpoques d’enterrament diferents. D’una banda, s’han descobert tombes antropomorfes, que són aquelles que s’han excavat a la roca i que daten dels segles IX i X.

Seguidament, s’hi troba un nivell amb tombes fetes amb llosa que corresponen als segle XI i XII. Finalment, també s’ha descobert que existeix un nivell en què en lloc d’enterrar les persones, “feien una mena de sarcòfag on se’ls enterrava de manera col·lectiva, com si fossin fosses”, ha assenyalat Amblàs.

En aquesta campanya 2011, s’han excavat una seixantena de tombes que se sumen a les 200 que s’han trobat en d’altres excavacions començades l’any 2009.

A partir d’ara, l’antropòloga Antonia Díaz serà la persona encarregada d’estudiar tots els esquelets que s’han trobat. Així es podran determinar quines malalties tenien, què menjaven o quina edat tenien els pobladors de l’Esquerda.

L’altre focus d’excavació ha estat una sala annex a l’església romànica que es troba al jaciment. Segons Amblàs, el fet que aquesta sala ja s’hagués excavat als anys 70, ha dificultat la feina dels arqueòlegs perquè no es disposava de massa informació per esbrinar per a què servia la sala en qüestió.

A través d’un estudi acurat dels paraments de l’edifici, els arqueòlegs han trobat que es tractava d’un espai que se situa davant l’església, construït a mitjans del segle XII, que servia com a porxo d’entrada al temple “i alhora feia d’aixopluc pels fidels”, ha afegit Oriol Amblàs.

LA PREGUNTA

Aprova els primers cent dies de Salvador Illa com a president de la Generalitat?

En aquesta enquesta han votat 138 persones.
Comentaris
Encara no hi ha comentaris en aquesta entrada.

    {{ comment.usuari }}{{ comment.data }}
    Comentari pendent d'aprovació

    {{ comment.text }}


Fes un comentari

Comentant com a {{ acting_as }}.

{{ success }}

Per fer un comentari has d'estar identificat com a usuari.
Entra o registra't