Entre Buguenvíl·lies i Protagonistes, dues icones del repertori de Pau Vallvé, el músic barceloní va presentar dissabte a L’Atlàntida el seu divuitè disc, Agorafília, “que seria l’antònim d’agorafòbia” davant un públic entregat.
Fins ara Vallvé procurava no repetir músics ni format quan començava una gira nova. Aquesta vegada ha conservat els ex-La Iaia Jordi Casadesús (producció, baix, teclats i efectes) i Jordi Torrents (bateria i caixes de ritmes) –a la foto, amb Vallvé–.
Abanderen el conglomerat d’osonencs que l’acompanyen a la gira, entre tècnics i staff. Al concert va presentar les cançons del nou disc i bona part de les peces més populars de la seva trajectòria, amb una ambientació formada per 16 pantalles quadrades, que tant servien per projectar-hi llum de colors com imatges en directe del mateix concert.
Tot el repertori es va adaptar al format de trio. Vallvé alternava guitarra i piano i en un moment fins i tot es va asseure a la bateria, el seu primer instrument.
També va interpretar sol, amb la guitarra, Nosaltres, una de les cançons noves d’on surten els versos que ha gravat a la nova bossa del marxandatge: “La vida no es té, la vida es fa”.
{{ comment.text }}