La torellonenca Núria Montanyà és la nova comissària general (presidenta) de Minyons Escoltes i Guies de Catalunya (MEG), l’entitat d’educació en el lleure sense ànim de lucre més gran de Catalunya, de la qual formen part més de 14.000 infants i joves. Va ser escollida diumenge a Barcelona en l’assemblea general més multitudinària de la història de l’entitat, amb més de 900 caps. Montanyà, que prové de l’Agrupament Escolta i Guia (AEiG) Comte Jofre i Verge de Rocaprevera de Torelló, és la tercera presidenta seguida de MEG que surt de la Demarcació de l’Alt Ter –fins fa dos anys, Demarcació de Vic–, la més petita de les que integren l’entitat en nombre d’agrupaments, en total nou.
La torellonenca ha pres el relleu de la vigatana Trini Molist (AEiG Tsunami), que després de dos anys amb el càrrec vacant havia rellevat la manlleuenca M. Àngels Sampedro (AEiG Arrels). El lideratge femení és un dels aspectes que es vetllen des del moviment. La nova comissària general es posa al capdavant però no ho fa sola, sinó amb el comissari general Lluís Marco, ja que dins l’escoltisme, fruit de la unió entre escoltes i guies, hi ha paritat en els càrrecs i per tant estan duplicats, com a la resta de la taula executiva, que seria la junta general de l’associació. La seva tasca serà representativa i de lideratge en un moviment de democràcia representativa, en què l’assemblea és el màxim òrgan de decisió.
Aquesta etapa, que serà de tres anys, Núria Montanyà la veu com “una oportunitat per aprendre moltíssim”. I viurà l’escoltisme “des d’un altre punt de vista”, malgrat que de responsable associativa ja ho ha estat els darrers quatre anys a la demarcació, i prèviament a l’agrupament de Torelló.
La seva predecessora, Trini Molist, tanca tres anys “molt intensos de feina” en què ha tingut un “creixement personal brutal” i en què ha treballat en “camps molt diferents”. Ha estat “com un màster de gestionar equips de treball i d’aprendre de tot”. Ha après a “liderar projectes, escoltar molt, parlar quan toca i a respectar les diferents opinions”. M. Àngels Sampedro, que va ocupar el càrrec abans que Molist, entre el 2006 i el 2009, parla del mateix creixement personal però recorda que va marxar amb “el mal gust de boca” de no tenir relleu, un fet que no es va donar fins al cap de dos anys. Va deixar l’equip “sense lideratge femení”, però dos anys més tard “ho vam subsanar amb encara més il·lusió” ja que amb Molist “havia compartit espais de treball i em sentia més pròxim el relleu”. Parlant de Montanyà diu que “és molt emocionant veure com la demarcació més petita té persones implicades i compromeses que s’ofereixen a seguir fent servei”. Molist i Montanyà també parlen de “casualitat”. En el primer cas hi van haver dos anys en què es va proposar a diverses persones fins que ella va acceptar. En tots els casos es buscaven persones “amb responsabilitat, lideratge, capacitat de treball i en equip” i les de l’Alt Ter complien aquest perfil, un fet amb què van coincidir comissaris d’altres demarcacions i persones dels espais generals que les van proposar pel càrrec.
Núria Montanyà ocupa el càrrec en un “moment històric” en què s’ha de decidir definitivament si es tira endavant amb “la unitat de l’escoltisme català” amb les altres dues entitats escoltes. Un procés que es va iniciar amb Sampedro i s’ha treballat amb Molist. Tot un treball de persones voluntàries que treballen des del dia a dia als caus amb els infants i joves fins a altres aspectes de gestió.
{{ comment.text }}