Tot va començar 20 anys enrere en un sopar entre tres amigues. Una d’elles havia sentit a parlar d’una ONG que acollia infants ucraïnesos afectats de radioactivitat a causa de l’accident nuclear de Txernòbil el 1986. El que primer va ser un comentari, va agafar volada. Es van informar, es van organitzar i van tirar endavant l’ONG Osona amb els Nens. Una de les tres amigues és Rosa Soler, l’actual presidenta i que ara es mira amb orgull i amb emoció la trajectòria que ha tingut l’ONG i les tones d’ajuda que ha donat als nens i nenes.
Per commemorar el vintè aniversari seguiran fent les mateixes tasques però amb la diferència que “per aquest estiu hem pogut portar més infants que en les darreres edicions”. Està previst que el 15 de juliol arribin 41 nens de Bielorússia i el 17 de juliol, 12 d’Ucraïna. Per la seva banda, un dels membres d’Osona amb els Nens, Jaume Crivillés, recorda que “ens falten una desena de famílies que vulguin acollir un dels nens durant un mes aquest estiu. Aquest divendres, 8 de maig, a 2/4 de 9 del vespre farem una reunió informativa al Sucre”.
En aquests 20 anys l’ONG ha fet 1.664 acollides (1.338 d’Ucraïna i 326 de Bielorússia). No vol dir, però, que hagin vingut tots aquests nens, ja que alguns repeteixen any rere any amb la mateixa família pel vincle efectiu que es crea. De l’any 1996 al 2006, només en venien d’Ucraïna. A partir del 2007 van començar a portar a Catalunya nens de Bielorússia, perquè es va certificar que els afectes de Txernòbil anaven més enllà de les fronteres ucraïneses.
L’objectiu d’aquests acolliments és millorar la salut dels infants donant-los l’oportunitat de deixar la zona contaminada unes setmanes. “Està comprovat que la majoria redueixen a la meitat el nivell de radioactivitat. Ho veiem amb les proves que els fan abans de venir a Catalunya i abans de tornar al seu país”, explica Crivillés. Soler afegeix que “l’Organització Mundial de la Salut assegura que així es trenca el cicle d’acumulació de radiacions i es minimitza l’efecte de malalties provocades per l’exposició continuada a la radiació. Malauradament, des de cap dels països es fa prevenció”. Les conseqüències més habituals són les que alteren el sistema immunològic i el desenvolupament hormonal provocant càncer de tiroides, problemes respiratoris i de vista.
Les acollides es fan en col·laboració amb l’associació d’Ucraïna “El futur pels nens de Txernòbil” i amb “Ajudem els nens de Txernòbil” de Bielorússia.
Un canvi de vida
Svieta Povarenkova va participar en les acollides i ara viu a Torelló
Osona amb els Nens marca un abans i un després en les famílies d’acollida i dels nens que hi participen. Un cas curiós és el de Svieta Povarenkova, d’Ucraïna. Va venir a Torelló per primera vegada quan tenia 11 anys. Ara en té 29, viu a Torelló i està casada amb un noi que va conèixer durant les estades. Recorda que “quan vaig arribar em sentia estranya. No entenia a ningú i ningú m’entenia a mi. Hi havia menjars que no m’agradaven i d’altres com les llaminadures que m’encantaven perquè al meu país no n’hi havia”. També li sobtaven les piscines, “allà no existien. De fet, dubto si ara ja existeixen”. Els intercanvis els veu com una oportunitat. A banda que serveixen per millorar la salut, “els nens que vénen solen ser pobres i de famílies desestructurades i els serveix per veure que hi ha vida més enllà del seu país”.
Povarenkova ha estat des de sempre vinculada a l’ONG Osona amb els Nens, on acostuma a fer tasques de traducció.
{{ comment.text }}