Els ocellaires d’Osona i el Ripollès, dues comarques amb tradició en la captura d’ocells en viu, estan enfadats. El Departament de
Medi Ambient i Habitatge, que té la competència de regular la caça, ha prohibit les captures d’ocells fringíl·lids (pinsans, caderneres,
passerells i verdums) emparant-se en la directiva europea de protecció de les aus, la normativa estatal i la legislació catalana.
Els ocellaires no hi estan d’acord: defensen que la seva activitat no és agressiva per al medi i asseguren que si hi ha voluntat política la llei deixa escletxes per permetre l’activitat.
Per això, han creat una plataforma, anomenada tradició ocellaire, que ja ha iniciat una recollida de firmes. En tenen més de 5.000. La intenció és presentar-les al nou govern perquè reconsideri la prohibició. De fet, en els últims anys l’activitat ja els
l’havien anat retallant. Fa dues temporades, se’ls va
prohibir el vesc; la passada se’ls va autoritzar com a
excepció per fer un estudi.
Aquest any ha quedat prohibida la captura en viu en qualsevol modalitat. La tradició a Osona i el Ripollès és de fer la captura amb vesc (una substància enganxosa amb la qual s’unten les creueres perquè els ocells atrets per un reclam viu hi quedin enganxats),
però en altres zones també s’utilitzen les xarxes abatibles (les xarxes esteses a terra es pleguen manualment quan s’hi para un ocell atret per un enze, un reclam viu).
Òscar Pérez, president de la plataforma, assegura que “lluitarem perquè s’autoritzin els dos mètodes en igualtat de condicions”.
Des del Departament de Medi Ambient, consultats per EL 9 NOU, han confirmat que aquesta temporada no s’ha donat permís per fer
captures i que s’està tramitant l’ordre que n’estableix la
prohibició. Els ocellaires no ho entenen. Ramon Vergés,
per exemple, explica que els fringíl·lids “no estan en perill d’extinció”; Antoni Tañà afegeix que les captures ja són selectives perquè les femelles es deixen anar totes i els mascles, tot i que
s’engabien, si no serveixen per anar a concurs per la primavera també s’alliberen.
I les captures no són desproporcionades: “El del vesc és un parany que els ocells veuen i moltes vegades marxen abans de tocar la creuera”, diu Josep Coma. Les societats ocellaires que hi ha
a Osona i el Ripollès, alguna de les quals ja han celebrat el
150è aniversari, sumen més de 3.000 socis. Són exemples,
diu Josep Vilalta, del pes d’aquesta tradició: “Si se’ns
prohibeix el vesc cada vegada hi haurà menys afició i hi ha
societats que tenen el perill de desaparèixer”, assegura.
{{ comment.text }}