El nom de ‘Luciano Anglada’ dóna la benvinguda als clients de la Llibreria Anglada des que la setmana passada va tornar a obrir les portes. Les obres de reforma, que han durat dos mesos, han deixat al descobert aquesta part de la decoració original de quan Llucià Anglada i Serra va obrir la llibreria a la plaça Major de Vic, a principis del segle XX. El seu rebesnét Jordi Anglada és ara al capdavant de l’establiment, i fa una aposta decidida per l’activitat de llibreter.
El nou aspecte de la llibreria, un dels comerços més antics de Vic, ha donat més aire als llibres i ha permès guanyar espai per atendre els clients. S’han respectat elements originals com el taulell i alguns dels aparadors i s’ha fet més visible la decoració pintada al sostre.
Ca l’Anglada conserva les mostres del seu passat, al mateix temps que es modernitza. “Fer això és llençar-te a la piscina, en els temps que corren”, admet Jordi Anglada, que es defineix a ell mateix com a llibreter “vocacional”. Per això creu que la petita llibreria “que prescriu, que recomana als client”, té futur malgrat que avui el producte –el llibre– es pugui trobar en molts altres llocs.
En els últims anys, des de la jubilació del seu pare, Jordi Anglada ja ha afrontat un canvi important en el negoci, sobretot en la papereria: de servir productes a totes les grans empreses d’Osona, han passat a atendre el petit client de proximitat. Al mateix temps, el llibre guanyava protagonisme.
De fet, la llibreria Anglada havia nascut com a complement de la impremta fundada per Llucià Anglada i Comes a mitjans del segle XIX, i que es conserva encara intacta en el local que ha ocupat des de l’any 1870 al carrer de la Ramada de Vic. “Amb la llibreria, buscaven sobretot un punt de venda cèntric per als llibres i altres publicacions que ells mateixos feien”, diu Jordi Anglada.
L’impressor actuava, al mateix temps, com a editor i distribuïdor. El nom d’Anglada s’associava als moviments culturals de la Renaixença, a ‘La Veu del Montserrat’ del canonge Jaume Collell o a la primera edició del ‘Canigó’ de Verdaguer.
La botiga es va inaugurar en una data que encara no se sap amb exactitud, entre els anys 1900 i 1910 (les primeres factures adreçades a la plaça Major daten del 1909). I des de llavors no havia estat objecte de cap reforma a fons. “De fet, mai no s’havia buidat fins ara”, diu Jordi Anglada. Fer-ho ha estat un símbol de la nova etapa que comença: “El llibreter tirarà endavant, no ha estat mai una feina per fer-s’hi ric, però sí de clients fidels”, afirma.
Malgrat el guany d’espai, sap que l’espai de què disposa no és molt gran, i sobre ell recau la responsabilitat de fer una primera tria: la de decidir què posa a la venda. “Hem d’estar al dia, llegir nosaltres mateixos i envoltar-nos de gent que llegeix”, diu Jordi Anglada.
Per a més endavant, queden altres projectes, com el de dedicar un petit espai a les presentacions o fins i tot a lectures públiques. No en va, Jordi Anglada té a punt una cita de l’escriptor Ramon Erra que comparteix plenament: “El llibre és la celebració de la paraula”.
{{ comment.text }}