Aquest any, la comarca rebrà 22 nens dels campaments de refugiats de Tindouf –dels 471 que rep Catalunya–, mentre que l’any passat en va rebre 28. L’Associació Catalana d’Amics del Poble Sahrauí (ACAPS) Vallès Oriental va arribar a registrar 100 nens acollits fa deu anys però des del 2007 el número ha anat disminuint. La principal raó és la disminució de les ajudes rebudes dels ajuntaments i del poder adquisitiu de les famílies d’acollida. Per cada nen els ajuntaments aporten uns 520 euros. És a dir, aquest any el Vallès Oriental ha destinat uns 11.400 euros, 3.000 euros menys que l’any passat.
Com a conseqüència, cada vegada més nens es queden sense la possibilitat de passar l’estiu fora dels campaments de refugiats de Tindouf. “Els que no s’acullen a Catalunya no s’acullen a cap altre país d’Europa, sinó que cada vegada es queden més nens als campaments”, explica Alberto Pérez, que va ser coordinador de la Casa de Malalts Sahrauís de Montornès i soci de l’ACAPS.
Precisament, la casa d’acollida de Montornès va haver de tancar per falta de finançament fa cinc mesos. “Cada vegada ens retallaven més el pressupost, vam passar de 28.000 euros anuals a 16.000”, explica Pérez. En el moment del tancament, els vuit malalts van haver de tornar al Sàhara, juntament amb els dos monitors, un dels quals feia 10 anys que vivia a Catalunya.
Jan Martells, coordinador de l’ACAPS Vallès Oriental i veí de Sant Fost, argumenta la importància de l’acollida de nens sahrauís, emmarcada en el projecte Vacances en Pau: “Un dels nens que em ve a casa havia perdut onze quilos quan va tornar l’estiu següent”.
Quan arriben a Catalunya, se’ls fan revisions mèdiques que sovint detecten problemes de vista i alimentaris. Els nens tenen entre 9 i 12 anys, però fa dos anys podien venir nens de des de 6 anys.
Martells també lamenta la falta de pressupost. “El temps que dediques a buscar altres vies de finançament no el destines a buscar famílies”. Una de les fonts de finançament que vol potenciar l’ACAPS són les quotes dels seus socis. De moment n’hi ha 90, que paguen 30 euros mensuals, però es vol arribar a finals d’any amb 250 socis. “Estem fent bastanta feina, però costa molt”, admet Martells. “Quan nosaltres estem malament, els de fora encara estan pitjor perquè no els arriben les ajudes d’aquí”, explica Ignasi Altimir, vocal de l’ONG Caldes Solidària.
{{ comment.text }}