Per tant, segons els primers estudis fets in situ, l’única fossa comuna de la guerra que hi ha al cementiri de la Doma és la que hi ha al davant del panteó neogòtic de la família Fargas, al carrer de sota de l’església, que ja estava documentada, senyalitzada i dignificada des de l’any 2009. És un espai amb restes de més de mig centenar de soldats i civils, alguns dels quals morts en el bombardeig del 29 de gener de 1939.
En els dos dies que hi han treballat els arqueòlegs Jordi Roig i Joan Manel Coll i l’antropòloga Maria José Adserias s’han trobat ossos humans i alguna moneda de 1702, agulles de bronze de sudari i dues creuetes de rosari, també de bronze, del segle XVIII a mitjans del XIX. Les restes recuperades són de mitjans del XVIII fins a mitjans del XIX, ja que hi ha fragments de ceràmica blava catalana d’aquells anys. L’equip d’arqueòlegs ha excavat fins a una fondària de 80 centímetres de l’entorn del xiprer caigut per la ventada i ha constatat que, més ensota, encara hi ha un altre nivell on hi hauria fosses i enterraments anteriors als moments que ara s’han pogut datar. S’han identificat fèmurs, húmers, radis, estèrnums, cranis, mandíbules i pelvis.
Ara tot aquest material recollit serà objecte d’un estudi més aprofundit que farà la mateixa empresa que ha fet les excavacions i se’n faran uns informes que tindrà l’Ajuntament de la Garriga. El cost de l’excavació no arriba als mil euros, que pagarà el municipi. Un cop tancat el procés, es decidirà què fer amb els ossos trobats, però segurament seran enterrats de nou a la mateixa placeta de la Doma.
{{ comment.text }}