M. Asunción Valiente ha escrit aquesta guia amb l’objectiu de convidar el lector “a ramblejar, a redescobrir en família el patrimoni de la ciutat i, en definitiva, a valorar-lo i estimar-lo”.
En un principi, la seva autora, una molletana doctorada en Ciències Químiques i enginyera en Soldadura, volia fer un treball molt tècnic, sobre l’aliatge de materials o les tècniques de conformació. “Però després de fer la primera entrevista a un dels escultors vaig pensar que si només feia el treball des d’un punt de vista científic, em deixaria de comentar i explicar moltes coses”, diu Valiente.
Per això aquest treball, que ara ha publicat l’Ajuntament dins la col·lecció Vicenç Plantada del Centre d’Estudis Molletans, dóna a conèixer tant el material de les escultures com la història, les anècdotes, les curiositats i els simbolisme associats a cada escultura, fruit de les converses amb autors, responsables municipals i empreses involucrades. “Està bé conèixer l’aliatge de cada escultura, però també, per exemple, en què es va inspirar l’autor, o centrar-se en les emocions que transmeten les escultures, el simbolisme que tenen”, ha explicat l’autora.
La descripció tècnica de cada escultura (aliatges, tècniques d’unió emprades i formes de protegir-les de la corrosió ambiental) va acompanyada d’una explicació sobre la motivació, el simbolisme i l’ànima que van promoure i donar essència a aquestes obres. Tota aquesta informació s’organitza en fitxes.
Valiente no en vol destacar cap, perquè creu que totes tenen la seva particularitat. “Potser algunes destaquen més pel tema emotiu, i d’altres metal·lúrgicament parlant”, considera. També assenyala algunes sorpreses amb les quals el lector es trobarà en el llibre, com que l’Arlequí té un germà bessó i dos pares, que els poemes de Miquel Martí i Pol, Joan Brossa i Joan Salvat-Papasseit cobren vida en forma d’escultura o que a 2.881 metres d’alçada hi ha una escultura en miniatura del Mil·lenari de Mollet.
Una de les reflexions que fa l’autora, però, és que la majoria d’escultures a l’aire lliure i en llocs públics com el pati d’una escola són de l’època democràtica. Abans només n’hi havia dues: una escultura d’una coral i una altra al pati de la fàbrica Merck. “Això podria respondre al fet que no va ser fins a l’època democràtica que no es va tenir la idea que l’espai públic fos un jardí per a tothom”.
{{ comment.text }}